Nat 26 mai_05 Víctor Nubla
No són poques les visions, interpretacions i pol.lèmiques que el conjunt dels textos del número 25 de Nativa han suscitat entre els lectors i els propis autors d’aquests, des de l’editorial fins a l’última pàgina. I el que m’ha semblat entendre a mí és que, quan una publicació especialitzada en música popular s’interroga i interroga sobre el sagrat i el profà, l’amor i el desamor, la feina i l’atur, la filosofia i la física, el passat i el futur, no cal llegir el Codi Davinci per gaudir d’una aventura que es pot llegir a diferents nivells. La inefabilitat de la música, que aboca tota experiència crítica a efectuar trajectes històrics, contextuals, polítics, tècnics o a la difusa desinhibició del relat experiencial de l’efecte psicoemocional, permet, en canvi, tractar els temes colaterals amb l’autoritat que ens dona tenir un llenguatge, una opinió i un mitjà per expressar-se al voltant de tot allò que no és precissament inefable: la resta. L’experiment és tan interessant com inusual. Potser sí que cal discurs i potser també Nativa seria un espai d’intercanvi de discursos, un espai de debat sobre el sentit de moltes coses que no solament afecten als músics, ni als altres professionals del món musical de la ciutat, ni tan sols als seguidors de les músiques que es tracten aquí. Tot i així, em permeto ressumir una fàbula de les moltes que farceixen l’imprescindible nissaga que Douglas Adams va crear amb el nom de “Guía del Autoestopista Galàctico”: la Humanitat es proposa construïr l’ordinador més intel.ligent mai creat. L’objectiu és que proporcioni la resposta definitiva a la vida, l’univers i tot lo demès. L’ordinador, un cop creat, comunica a la Humanitat que per calcular la resposta, precissarà d’uns quants milers d’anys. Decebuts primer, i acceptada la situació finalment, la Humanitat espera fins que, arribat el moment, l’ordinador desperta i anuncia que té la resposta, però creu que no agradarà gaire als humans: la resposta és 42. Quan els científics, indignats, li demanen explicacions, l’ordinador els recorda que ell havia de trobar la resposta última, però ningú li va dir la pregunta, la qual cosa hagués permés un grau de concreció i una rapidesa que els humans haguessin apreciat molt més. Si algú volia també saber la pregunta, calia un ordinador molt més potent que ell i, per crear-lo, necessitava molt més temps…
Llibre recomanat: Moondog – The German Years (Roof Music, doble cd)
Vi recomanat: Congre amb pèssols, com el descriu Josep Plà, que només ho fan a l’Envalira de Gràcia o te’l pots fer a casa
Disc recomanat: Lácrima Baccus – blanc de blancs (Penedès)
Plat recomanat: La Guía del Autoestopista Galàctico, de Douglas Adams (Anagrama, 5 volums)
