Apunts sobre Flamaradas que actua al #4Raons a La Capsa d’El Prat i el treball que s’està fent posant en contacte músics i població. Publiquem el relat de Tinta Fina sobre les seves trobades prèvies al concert, i una entrevista breu a El Prat Ràdio, de José David Muñoz i Jordi Oliveras a Daniel Magallón. Flamaradas, actuarà a La Capsa el divendres 26 de febrer.
Entrevista radiofònica, feta l’11/2/2016:
Jordi: Que implica que reivindiquis el teu passat punk en algun text promocional teu?
Quan m’apropo a la música no és des d’un punt de vista musical sinó més aviat amb una intenció de qüestionar l’status existent.
José David: I a qui qüestionàveu a “Quiero ser como Julio Iglesias”, de Joder Around (grup en que va tocar en els anys 90)?
Aquesta cançó la gent no la va entendre mai. A nosaltres ens agradaven en aquell moment grups que feien conya. Quan la vam enregistrar, a finals dels anys 90, tothom era molt seriós amb la música. Tothom es volia guanyar la vida la música i ser un artista intelectual. I la nostra forma de queixar-nos era fer una lloança de voler ser com Julio Iglesias. Era la nostra forma de rebel·lar-nos. Nosaltres no erem punks, en el fons ens agradava el dadaisme.
Jordi: Això també té a veure amb la forma de gestionar la música, no?
L’autogestió ha estat una part de la nostra vida, de fet perquè ningú ens ha volgut. El que sempre hem fet és posar en valor les formes alternatives de gestionar la música.
El que sempre ens ha agradat des de Producciones Doradas és pensar la música com una cosa vida, més enllà de les funcions que té la música actualment, sinó valorar l’espectador, crear algun tipus de relació més enllà de ser un emisor i receptor, i valorar la música des d’un punt de vista no tant estètic com vivencial.
Jordi: Vius a Sant Joan d’Espí, i dius que això ha marcat el teu darrer disc, “Pasaje entre las cañas”.
Quan vols cantar, el que vols és cantar, pujar a un escenari i fer quatre guitarrazos. Quan fas cançons penses que has de ficar una lletra, explicar històries que no saps ben bé. Et qüestiones qui ets, què pots explicar, quines coses poden interessar a la gent del que saps i has viscut.
Llavors he tornat al meu poble després d’uns anys per qüestions familiars, i ha estat una mica trauma. Aprendre a mirar la perifèria o els pobles que estan al voltant de Barcelona des d’una mirada d’estranger. He de vincular el que recordava amb el que estava vivint en aquest moment, que era diferent, i les sensacions son totalment diferents.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.