Direcció: Ferran Utzet. Producció: La Perla 29. Biblioteca de Catalunya
Situada en un petit poble de la Irlanda britànica de principis del Segle XIX, “Translations”, dirigida per Ferran Utzet i produïda per La Perla 29, narra l’arribada d’una companyia militar anglesa al llogaret per a anglicitzar els noms de llocs, pobles i racons, en una d’aquelles pràctiques tan barroeres del colonialisme de fa 200 anys que, si no fos per coses semblants que es veuen avui en dia, es diria que ja estan del tot superades.
La primera part de l’obra esbossa un paisatge costumista, rural i antic que l’arribada dels anglesos no altera en grans proporcions. De fet, els irlandesos, d’entrada, deixen fer sense gaire resistència i, en aparença, no els importa gaire la destrossa cultural que s’està duent a terme a casa seva. Segurament adopten una actitud còmode atrinxerats en el convenciment que els registres anglesos no aconseguiran modificar la seva manera d’anomenar les coses.
El conflicte inicialment dissimulat finalment es precipita en un desenllaç tenyit per la tragèdia. L’oficial anglès seduït per la bucòlica Irlanda pateix les conseqüències de ser botxí i amic a la vegada i la seva sort fa obrir els ulls de tots els protagonistes sobre allò que realment estava succeint. “Translations”, finalment convertida en tragèdia clàssica, deixa aquest aire de punt i a part; allò de “mai res tornarà a ser com abans”, pren una resolució trepidant i barroca que dóna pas a aquell buit que només deixen les emocions més intenses. Tot i així, les millors aportacions del muntatge les trobem en el terreny formal i estilístic gràcies sobretot a l’habitual encert de la companyia per ambientar i cuidar la posada en escena.
Al capdavall però, “Translations” deixa a l’aire un munt de temes a on reflectir-hi l’actualitat i arguments per reflexionar-hi. I un d’aquests és la submissió o l’acatament de les ordres o les directrius polítiques que cauen sobre els encarregats a dur-les a terme o sobre la ciutadania directament. Aquest fil es pot estirar arran de l’evolució d’una de les parelles clau de la trama, la formada per l’hereu de la casa on se succeeix l’acció i el cap dels tècnics dels militars anglesos; l’un triomfant ciutadà del món que ha superat les estretors del provincialisme del poble i l’altre un militar romàntic entregat des de l’inici als bucòlics paisatges i la cultura irlandesa. Tots dos junts, inconscientment o dissimuladament conscients, són els executors de la campanya d’estandardització (paraula que posa els pèls de punta) de la cultura irlandesa de la zona aliens a les nefastes motivacions que comporta aquella missió. Acaten les ordres que reben sense considerar la gran aberració que estan cometent quan, a nivell personal semblen les persones indicades per a superar la relació de superioritat d’una cultura envers l’altra.
Ara, dos segles més tard, sabem que no hi ha cap programa de govern que no tingui una intencionalitat o interès ideològic i que el nostre dret i -hauria de ser- el nostre deure és conèixer aquesta intenció, valorar-la i actuar en conseqüència. Si algun benefici podem obtenir de les actuals facilitats tecnològiques és conèixer i difondre. Participem de les decisions que ens afecten, participem de la nostra vida en societat, siguem persones polítiques; encara que a alguns no els interessi. No s’hi val dir que no sabíem; si volem, ho podem saber. I si sabem, podem fer.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.