Aquesta cita es publica originalment a Bagdadcafebcn
«Els polítics han oblidat, darrera la recerca del poder, que la seva funció hauria de ser, precisament, cultural, en el sentit que ho és la seva finalitat, perquè es tracta de l’administració justa i eficaç de la societat, una societat composta d’individus, la major part dels quals tenen unes necessitats materials i espirituals que cal ordenar, a les quals cal subvenir i que cal, fins i tot, promoure quan no en tenen consciència clara. El problema de les polítiques culturals és que s’han deixat sectoritzar, sense que ningú no s’adonés que el punt de partida de tota política cultural és global, és a dir, que no es pot deslligar dels plantejaments tradicionals entesos com a polítics i que vénen determinats per l’economia: els qui defensen llurs interessos de classe des del poder i els qui els reivindiquen des de l’oposició. Aquests darrers, menats a una lluita infernal pels primers, han caigut en el parany de l’economicisme. No hi ha dubte que persisteix durament la lluita de classes: el que passa és que les alternatives a l’enderrocament del poder de la «dreta» no conclouen amb un traspàs del poder econòmic, si això no comporta el fet de donar una nova dimensió a la societat. I aquesta ha de ser «cultural». Això vol dir que no hi ha d’haver una política cultural sectorialitzada només en el domini tradicional de la cultura (conservació del patrimoni, foment de les arts, etc.), sinó que qualsevol plantejament ha de ser alhora polític i cultural. És en aquests termes que hom ha d’entendre una democràcia cultural.»
— J.M. Castellet (1983) Per un debat sobre la cultura a Catalunya. Barcelona, Edicions 62, p. 42-43
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.