Versión en castellano
Inspira
Tal dia farà un any de l’assassinat del Gadaffi a Líbia, de la implosió dels combatents tuaregs arreu del desert del Sahel, del cop d’estat del capità Sanogo a Malí i de la metxa islamista encesa a la meitat nord d’un pais tan gran com dues espanyes i mitja.
Expira
Des que el Maurice Béjart descobrí l’Àfrica com a territori vàlid per la dansa contemporània, s’ha multiplicat l’àmbit de recerca per ballarines i coreogràfes. S’ha embastat el circuit per una dansa africana contemporània que encara ens mirem amb cert recel.
Inspira
Diu la Germaine Acogny, deixeble senegalesa d’en Béjart: “Tenim sorra, tenim sol i ballem. Tot va bé”. Una afirmació que conté els tres ingredients elementals de la recepta: el terra el cos la llum. I entre línies, l’espurna imprescindible: les ganes.
Expira
No obstant, ballar en aquest tros de món és una carrera d’obstacles en terreny minat. Locals d’assaig precaris, remuneració irrisoria, rebuig social, escassedat d’espais de formació, visats denegats, programació irregular, fons mínims. I la batalla íntima entre la carn i la llei de la gravetat.
Inspira
Fa uns dies a Malí s’ha celebrat el festival Danse Bamako Danse. Ja fa nou anys que dura aquest festí caparrut i excèntric que omple la ciutat de gent que balla pels racons i per que sí. Bamako a hores d’ara és una ciutat en estat d’alerta, capital d’un estat en desgovern escapçat pel nord i alarmat al sud, a l’espera d’una intervenció militar. Enguany el lema del festival: Ballar per existir.
Expira
Ballar als carrers de Bamako durant els deu segons que dura la llum verda d’un semàfor, contorsionant-se dins les bosses d’hule que transporten les mercaderies de nord a sud i de sud a nord, arrossegant una biga de fusta entre les diagonals de l’escenari. Ballar com el Cohen per deixar entreveure la bellesa quan els testimonis ja han marxat.
Inspira
Discutim sobre la política de les polítiques culturals. Analitzem com distribuir els productes culturals en mercats restrets. Escrivim manifestos sobre percentatges. Celebrem assemblees empesos per la duresa dels fets. I l’estrèpit de les cassolades necessàries emboira l’atenció deguda cap allò que no té nom i que en demana un a crits.
Expira
Cap a aquell nus que ens crispa l’enteniment, cap a la incertesa que encara no sabem traduir en cançons, cap a l’escenari que ens mira amb cara d’interrogant. Cap a les ganes que ens empenyen a ballar, cantar, escriure, compondre, pensar, crear. Inspirar, expirar. Respirar per existir.
- Compagnie Ka, 2007: Ardo Ka, Gnagna Gueye, Alioune Diagne à Dougar ©Elise Fitte-Duval
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.