Aquesta cita es publica originalment a Bagdadcafebcn.
«S’ha de cridar. Visca la crisi! Perquè gràcies a la crisi podrem tornar a pensar abans de fer, podrem redreçar camins d’inèrcia mal traçats, podrem disminuir el ritme de l’activisme, podrem tornar a molts i moltes al seu lloc, podrem descobrir realitats com a temples que teníem al costat i ignoràvem, podrem despullar-nos de la prepotència, podrem descobrir el proïsme, podrem donar entrada a molts que tenien el pas barrat, podrem perdre pors i neguits anacrònics…
I haurem de tornar-nos a plantejar les coses en termes reals (objectius?) de necessitat; haurem de tornar-nos a preguntar: és necessària la cultura? Les manifestacions, els productes, les obres i els projectes que conformen el magna/cultura, són necessaris? Pot viure una comunitat al marge de l’òpera? Afectarà el desenvolupament d’un poble el desconeixement del superrealisme? És greu que la gent no vagi al teatre? Una cultura sense cinema patirà alguna minusvalidesa funcional o estructural? Cal continuar edificant temples on santificar artistes i adorar els seus productes? Cal planificar el desenvolupament, preveure el futur, ordenar els camins? Cal mantenir els artistes, alimentar la seva tasca?… Haurem de tornar-nos a preguntar: per què serveix la creació i els creadors?, quin és el paper social (el quotidià i prosaic) de l’art? I així es pot anar fent la llista de preguntes a respondre; no per aturar el món fins que tot tingui resposta, però si per fer un punt i apart clar.»
Ferran Farré (1994) «Crisi? Quina crisi? En el món de la Cultura: totes. Doncs: benvinguda la crisi!» En Interacció’94. Barcelona. Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura. p. 102
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.