Debat al Mercat de Música Viva de Vic, 13 de setembre, organitzat per ASACC, amb la participació de Joan Rosselló (Project), Xavier Marcè (Focus), Jordi Herreruela (Cases de la música), Sergio Picón (Aloud) i Jordi Oliveras (Indigestió-Nativa). Modera: Nando Cruz.
[soundcloud]https://soundcloud.com/indigestio/debat-mmvv[/soundcloud]
Xavier Marcè:
El PP ha estat durant 5 anys qüestionant la manera de fer cultura del sector públic, que en molts aspectes és qüestionable, i en aquests moments és víctima del seu propi criteri (00:40)
Si parlem de sector cultural, hem d’acceptar que hi ha unes mecàniques que els converteixen en alguna cosa grupal. Una persona fa un curt-metratge en condicions durísimes perquè hi ha un context cinematogràfic i industrial que fan que això passi. Sinó estaríem com a Àfrica, i no ho dic en to pejoratiu. (17:10).
Tinc la impressió que el debat industrial no és tant la industria per si mateixa. És que si no hi ha una indústria capaç de mantenir una economia de la cultura, el talent bo fuig. (18:10).
Què paga un tio per anar a un concert? Milions de preus diferents. El que cal és començar a normalitzar alguna cosa que si que crea públic. Aquell que volem fidelitzar que tingui capacitat d’anar moltes vegades i més barato. Qui vagi una sola vegada que pringui. (30:25)
No hi ha cap pais del món on la indústria cultural i la cultura en general no estigui hiper-subvencionada. Perquè? Perquè en general la indústria cultural no pot sostreures a estar mig camí entre el negoci i la culturalització (41:15).
Joan Rosselló:
La música -a Barcelona- l’està sustentant un percentatge de persones molt més petit que en altres ciutats. (2:30).
A nivell d’indústria les coses s’han fet bé. No hem treballat en crear més públic. Som molt més susceptibles a la disminució de demanda. (23:45)
El públic es sobirà. El que marca la pauta és el públic, no nosaltres. (38:35)
Jordi Herreruela:
La cultura potser si que acaba essent un luxe. No hem cuidat prou aquesta cultura que no és indústria. (4:55)
Potser si que quan vingui Tom Waits i les entrades valguin 160€ continuarà omplint, però hi ha tot una altre tipus de cultura per un nivell adquisitiu més baix que desapareixerà. (6:28)
Aquest recolzament important a la indústria cultural ja s’ha fet. I moltes vegades sense el condicionament de que hi hagi un retorn a la societat. Em sembla bé el recolzament a la indústria però posem-hi condicions la propera vegada que hi hagi diners. (43: 47)
Sergio Picón:
Referente a los precios, nuestra política es bastante agresiva. Y si que notamos que estamos llegando a nuevo público. (9:50)
La indústria ha de començar a pensar en l’usuari no només a l’hora de pagar. Potser un canvi que hem de fer és en el contacte bastant més directe amb la persona que tens a l’altre costat. No puc pensar en un consumidor del meu segell dient “si paga més, pitjor per ell”. (37:00)
Jordi Oliveras:
Si parlem de l’iva, a mi em sembla que l’iva en general és un atracament a la població. És un impost que carrega en la ciutadania. La pujada de l’iva general, per a mi és injusta. Respecte al sector cultural em sembla estrany que tenint valors tant elevats no es posicioni contra la pujada general de l’iva. (12:20)
Estem donant per fet que la cultura és allò que belluga el sector cultural. (13:15)
Ens toca preguntar-nos si no hem assumit massa ràpid que som indústria cultural. Potser ara és moment per recuperar com desplegar un sector cultural que no és estrictament industrial. (14:45)
No tenim una indústria sostenible, tenim una indústria molt sostinguda pel sector públic, i a partir d’aquí l’argument de que genera llocs de treball i riquesa el podem discutir, i podem discutir en igualtat de condicions si els diners públics han d’anar a parar a la indústria cultural o a una altra mena de teixit organitzatiu. (32:50)
No crec que sigui cert que l’excel·lència cultural estigui estretament vinculada a la indústria cultural. Crec que ve d’un altre lloc, i que hauríem d’atendre a aquest altre lloc. (33: 30)
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.