Hola Jordi,
al final es convertirà en un clàssic que ens enviem cartes virtuals durant el mes d’agost, com si estiguéssim de vacances ben lluny de la Plaça de Diamant de Barcelona on ens solem reunir. Bé, alguna escapadeta sí que hi haurà aquest mes, ja t’escriuré des d’algun tren o algun avió, però de moment començo la comunicació epistolar canicular viatjant sense moure’m de casa, amb el plaer de poder divagar.
Obro els diaris i veig que la NASA ha aconseguit fer aterrar un wall-e de veritat sobre la superfície de Mart. Les fotografies de rigor de l’operació espaial mostren els enginyers concentrats mirant les pantalles, senyors amb bata blanca muntant la màquina “Curiosity” – el wall-e -, imatges en blanc i negre de l’aterratge sobre el planeta, l’explosió d’alegria de tot l’equip de científics amb el logo de la NASA al pit. Tot plegat semblen fotogrames d’alguna pel·lícula ja vista mil vegades abans. Podrien formar part perfectament d’una gran ficció i que els ianquis, novament, ens estiguessin colant les seves fantasies als nostres caparrons. Com en aquella pel·lícula titulada “Capricorn One” (Peter Hayms, 1977), on es transmetia un fals aterratge a Mart.
[youtube RhLHAKoK35w 640 360]
Sigui veritat o no, ja tenim les primeres imatges a color captades per “Curiosity”: són d’aquell vermell típic, molt semblant al del Gran Canó del Colorado i al cabell pèl-roig desgastat del magnat Sheldon Adelson. Diuen que aquest robot explorador no té la missió de descobrir si hi ha vida marciana, sinó d’investigar una mica més a fons els fenomens atmosfèrics del planeta veí, però ja que hi són… per què no miren si hi poden muntar l’EuroVegas allà?
Fem-ho trendingtòpic: #EuroVegasaMart!
L’arribada a Mart ha coincidit amb la conversa telefònica entre Barak Obama i Mariano Rajoy. De què van parlar durant aquella mitja hora Barak desde Washington i Mariano, segurament vestit d’esport, des de Galícia, terra de magnífiques patates, boscos d’eucaliptus, minifundis? Potser Mariano li va explicar per trencar el gel que els americans van plantar una base miliar a la costa d’A Coruña el 1953 que ara està totalment abandonada. I que els nazis pocs anys abans també hi van plantar antenes de radiocontrol. I que es va intentar crear la SANA, una NASA a l’espanyola durant els anys 70 (hi ha una altra pel·lícula, “El Astronauta”, amb Tony Leblanc fent d’ídem pel desert d’Almeria, que ho corrobora).
Ha transcendit que Mariano i Barak van parlar d’economia. Potser van intentar trobar punts en comú més enllà de la Merkel, com Adelson i el seu EuroVegas. I d’aquí van passar a comentar la fortuna d’un altre gallec, l’Amancio Ortega, o la del nord-americà Peter Weyland, un tio molt forrat, director de Weyland Yutami Industries. Fa poc s’ha sabut que aquest empresari va finançar amb un bilió de dòlars una expedició espacial suposadament científica que li hauria de donar la clau per canviar el transcurs de la humanitat. Weyland, una mena d’Adelson, llefiscós i ambiciós sense limits, té més pasta que el de Las Vegas i es pot pagar viatges interplanetaris a lo grande. El robot “Curiosity” de la NASA no li arriba a la sola de les sabates a la seva “Prometheus”, un super wall-e pilotat amb humans i càpsules criogenitzadores que ha acabat trobant vida a la lluna LV-223, crec que en una altra galàxia, amb resultats bastant… nefastos. A més a més, a Weyland Industries són capaços de fer androides molt ben fets. Mira aquest vídeo corporatiu:
[youtube cWmbqH_z7jM 640 360]
Ja se sap, l’empresa pública té les seves limitacions. Com també té limitacions un tal Ridley Scott, que l’any 79 ja va treballar per Weyland de manera brillant però que ara sembla que ha perdut el nord. Sí, ja ho sé, estic barrejant-ho tot, ficció, realitat, present, passat, futur, androides, robots, Rajoy,.. però no ho puc evitar: a vegades tot plegat em sembla una pel·lícula de mal gust, amb un mal guió, com…
“Prometheus”, la darrera pel·lícula d’Scott. L’esperada prèvia d'”Alien” (1979), ha acabat sent un poti-poti filosòfic, religiós i estètic (amb guió de Damon Lindelof, un dels autors de, ehem, “Lost”) amb molts errors en la trama, incoherències i referències bíbliques per la cara. No acabo d’entendre com el director ha estat tan poc fidel a l’esperit d'”Alien”, a la seva pròpia obra. “Prometheus” és la possible demostració que Scott va fer dos pelis bones, “Alien” i “Blade Runner” (1982), que li van sortir bé com de casualitat (si és que es pot parlar de casualitat en cinema) i que la resta de la seva filmografia és un rosari d’intents fallits. Però, saps que és el pitjor? Que està preparant la continuació de “Blade Runner”! Per què?!
Seguirem explorant… Una abraçada, Olga
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.