Aquesta cançó és un crit d’esperança en uns dies grisos que s’allarguen i enquadren en un moment político-social delicat. Estem convivint amb l’avarícia més radical donada de la mà de grans entitats bancàries i pseudo “polítics” que han d’actuar sempre en màxim benefici dels seus clients. Amb principis com: “El millor per el nostre client, sempre”, costi el que costi, han forçat la maquinària econòmica mundial fins al punt de generar un desequilibri rotund entre les diferents classes socials i les conseqüents disputes entre elles. També parla de com els mitjans de comunicació es veuen manipulats i obligats a seguir unes línies informatives que gairebé mai són fidels a la realitat. Es un crit d’esperança a tots aquells que dins nostre veiem un futur molt menys negre del que ells voldrien i ens veiem capaços de sortir d’aquesta crisis no només político-social, si no en d’altres plans més personals.
Jordi Lanuza
(Els drets d’aquesta cançó queden reservats per l’autor i els seus representants).Escolta la cançó LES MANS CANSADES:
En el procés de treball amb el Jordi Lanuza d’Inspira -més fet de gestos que de paraules- hem passat per tres moments i sensacions diferents:
1. DISPOSICIÓ. Quan el truco per fer-li la proposta de treballar en una cançó que explori la política en la música, el d’Inspira ens diu ràpidament que si. Gairebé sembla que ho estigués esperant. Suposo que, com ens passa a molts, també en el món de la música, hi ha una mena de sentiment de responsabilitat i ganes de reaccionar davant d’aquest moment de desmantellament del món que hem viscut.
2. LAMENT. Es posa a la feina, i la primera maqueta que ens envia és una cançó que titula “Excel·lentíssims” que principalment constitueix un lament davant la prepotència dels que tenen el poder (“No hi haurà prou llàgrimes per poder oblidar / tot el dolor i la por que ens feu respirar,…”). Els comentaris que li fem sobre el to de la cançó assenyalen el sentiment d’impotència que transmet. Ens adonem que busquem alguna cosa que contempli la possibilitat de reaccionar. El Lanuza s’identifica ràpid amb els retorns que li donem, diu que la cançó potser té un to massa adolescent, que li sona als seus anys 90 i l’etapa grunge. En farà una altra.
3. EMPATIA. Envia una segona cançó, “Les mans cansades” que és la que publiquem aquí. El lament segueix present, però ara també hi ha una referència a la manipulació informativa i la possibilitat d’actuar oposant-se. També ens agrada més la cançó en la seva forma musical, sensació més difícil de racionalitzar. En general a la cançó hi ha un major accent en el NOSALTRES, el cantant està donant veu a les seves inquietuds però parla des d’un jo col·lectiu que ens inclou (“I els buscadors haurem d’estar desperts / Caldrà estar ben atens / I no deixar que ens cremin a foc lent,…”). Ho fa amb aquesta veu tant carregada d’humanitat que representa Inspira, amb la qual és fàcil empatitzar.
Gairebé quan acabem el treball, re-escolto “Plou (i no vol parar)” probablement una de les millors cançons d’Inspira, i m’adono que allà ja hi ha moltes de les coses que aquí comento: la pluja com metàfora de quelcom que ens cau al damunt, l’ús del plural a l’hora de parlar dels qui la rebem,… i penso en que la coherència personal ha estat el pal de paller d’aquesta petita recerca. Com no podia ser d’una altra manera, Inspira ha provat com estirar el seu particular món per buscar aquesta veu política, amb honestedat amb ell mateix, tenint molt present que si no sentia el que cantava, no ens serviria de res als demés.
Jordi Oliveras
(En la conversa hem col.laborat amb el Jordi Lanuza, la Olga Ábalos, la Cristina Tascón i jo mateix)
(Els drets d’aquesta cançó queden reservats per l’autor i els seus representants).Escolta la cançó LES MANS CANSADES:
Els drets d’aquesta cançó queden reservats per l’autor i els seus representants.LES MANS CANSADES
Les mans cansades de protestar
Les majories es van ofuscant
Les teles diuen que ja ve el nadal
que ens passaran la “missa del gall”
Les males herbes van arrelant
Despertarem per poder-ho evitar
Trencant silenci els emmascarats
Per fer callar la boca als pesats
I els buscadors haurem d’estar desperts
Caldrà estar ben atens
I no deixar que ens cremin a foc lent
Aquells de dalt , que ja ho estan fent
Els seus instints tan desorbitats
Són els culpables de tan i tan mal
Mentre ens maregen per poder amagar
Tots els errors que hauran d’empassar.
D’ara endavant riurem com ells ho fan
Omplirem la buidor d’uns dies
Que seran fets a mida pels
buscadors haurem d’estar desperts
Caldrà estar ben atens
I no deixar que ens cremin a foc lent
Aquells de dalt, que ja ho estan fent
També pots llegir i escoltar les altres entregues d’aquest Hipersons sobre música i sentit polític:
Diana en espiral. Tarannà
Ells són els radicals. LiannaLlull
Forn de dits. Cabo Sanroque
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.