VERACRUZ – VERACRUZYoyó Industrias
O aquí hi ha canvi de registre o no són els Veracruz que pensava. Primera impressió. La urgència i la cridòria post-punk matisades en un so més dens i obscur, una mena de rock fronterer que avança amb passos de gegant. Les veus cavernoses, tractades en primera línia, xoquen al principi, però dóna’ls temps i veuràs què poden fer. Multitud de percussions, palmes, sons bucals, crits, trufen les cançons de petits detalls. Per exemple, això tant saturat que marca el contrapunt a les capes de guitarra de “Port of Havana” és un saxo o què? Difícil d’explicar. A la quarta escolta, captiu, perdo el compte, es converteix en soundtrack personal d’aquest març i acabo taral·lejant “The Third” pel metro. En fi, curta durada (com ha de ser, així sempre en demanes més), descàrrega directa més edició limitada de 500 copies en vinil: humils expectatives per un disc molt GRAN. Goig d’escoltar. // Marc Masó
Que guai la crítica! ole ole. A més hi combrego. Serà difícil afrontar el concert sense tenir present el què aquí s’ha deixat dit. Això sí, pels que no sentin repulsió per la dolçor, dir-vos sincerament, que al concert ens van descobrir un petit diamant en brut. Boat Beam.
Apa, fins aviat