lemon party
manolo
paul is dead
minimal acoustic band
banda municipal de barcelona
¿por qué hay estatuas en las ramblas?
Experimentem: desauricularitzem-nos per un dia. La propaganda municipal promet que, per un dia, el límit de decibels no el fixarà el trànsit sinó la música. Bo.
1. Eixample – Gràcia. Vestíbul línia 2 Passeig de Gràcia sense “músic al metro”. Andana línia 4: versió instrumental d’Spanish Harlem.
2. Gràcia. Estanc. She Loves You. Bo, hi prou cua per comprovar que estan punxant tot el vermell. I no em miren malament per que fumo.
3. Gràcia – Eixample. Vagó de metro línia 4. L’ansietat del desauricularitzat va en augment.
4. Eixample – Ciutat Vella. Éssers granadets de totes les nacionalitats deambulen com zombis lluint samarretes dels Rolling Stones.
5. Eixample. Veig dues punkis (“autèntiques”)
6. Eixample. Música! Procedent de l’stand de captació de socis de l’fnac… No és directe. No estan ni els bolivians.
7. Centre Comercial. A una hora del concert de Freewhelin’ Tornados capto expectació a l’entrada de l’auditori. Públic desconcertant. Presentació d’una trilogia de fantasia. Arrrgh!
8. Façana d’un altre centre comercial. Música! Minimal Acoustic Band. MAB. Cada cap de setmana a la façana en qüestió. Dos cedés quinze euros. Fes-te fotre.
9. Ciutat Vella. Palau de la Virreina. Banda Municipal de Barcelona. Mitjana d’edat dels músics: 50 anys. Perfil del públic: guiris. Cobla ben interpretada. Molt nostrat. Sóc indígena i busco un altre tipus d’emocions. No deixa de tenir gràcia que el director es digui Josep Mut.
10. Cops de colze per baixar la Rambla al crit de “sóc local!”. Una criatura pregunta: “¿Por qué hay estatuas en las Ramblas?”.
11. Plaça Reial. Concert “Emergents més a prop”. Públic: moderns. Grup: Paul is Dead. Els conec del myspace i tinc curiositat. S’autodefineixen com a rock-electro-folk. El folk només el sento per segons en una flauta. La resta és veritat. Bona descàrrega després de la pregunta capciosa del nen d’abans. Sonen bé. Me’ls posaré a favorits del myspace. Voldran ser amics meus?
12. Plaça de la Mercè. Concert d’Ast. O concert de Trud. Manolo sense Genís. Segons l’organització, Genís tenia un compromís a un altre punt de la geografia. Segons la mateixa font, sóc la primera persona que ho ha preguntat (¿¿!!!?) No hi ha ningú de la discogràfica. Ni el manager. Es defensen amb la improvisació i jo bramo a primera fila. Acabem amb Esto acaba como empezó. Correcte: “somos lo peor”.
13. Plaça de la Mercè. Darrers temes de Lemon Party. Sonen a “grup de veritat”. Públic: amb cotxets de nen, nens amb samarretes dels Smiths. “Bicingueros” obstaculitzant el ja de per sí dificultós tràfic humà per la plaça. Fugida abans de la desbandada general.
Fil musical al metro. Mendetz i Catpeople al Razz se’m fa com un concert d’Elvis a la lluna. Difícil. M‘hauria d’haver endut els auriculars.
Vaig descobrir Nativa cotillejant entre el papeleo del Taller de Músics, i realment us vull felicitar per la revista. Vaja, que jo tampoc sé si podria ajudar de cap manera i ara mateix estic fent 2on de batxillerat i no tinc temps material per a fer res decent, però l’any que ve o aquest estiu o si hi hagués algun moment puntual per a col·laborar m’encantaria fer-ho.