e Comentaris al marge | Nativa - Part 3
Skip to content

Arxius de la categoria: Comentaris al marge

  1. El mal gust de Yanukovich i el bon gust de l’emir de Qatar març 18, 2014

    Guardat a: Comentaris al marge. Escrit per: Ramon Faura

    rev="post-17709" 3 comentaris

    Segons el New York Times la fortuna personal del rei Juan Carlos és de 2.300 milions de dòlars, és a dir, gairebé 1.800 milions d’euros. Això equival, més o menys, a 50.000 persones cobrant un sou de 1.200 euros mensuals des d’avui fins l’any 2044. Tanmateix, els nostres diaris han preferit accentuar l’enorme riquesa de […]
  2. Sprezzatura socialista febrer 9, 2014

    Guardat a: Comentaris al marge. Escrit per: Ramon Faura

    rev="post-17449" 2 comentaris

    La posada en escena de Pere Navarro és peculiar. Sovint em pregunto, i parlo en clau purament subjectiva, per què la seva presència pot semblar hilarant. S’hi dóna una curiosa mescla, la solemnitat del poder i la realitat desobedient. Harod Lloyd seriós penjant de l’agulla d’un rellotge, Buster Keaton seriós dirigint una locomotora a cap […]
  3. Són els mateixos desembre 22, 2013

    Guardat a: Comentaris al marge. Escrit per: Ramon Faura

    rev="post-17074" 7 comentaris

    Els que volen aplicar la nova llei de l’avortament són els mateixos que van llençar una croada contra els matrimonis homosexuals… els mateixos que durant la nit del 11-M deien que les bombes les havia posat ETA i els mateixos que diuen que a Catalunya està prohibit parlar en castellà. Són els mateixos que la setmana passada […]
  4. ¿”Buena cultura”? No, gracias novembre 17, 2013

    Guardat a: Comentaris al marge. Escrit per: Ramon Faura

    rev="post-16604" Comenta

    Traducción de “”Bona cultura”? No, gràcies” Supongo que la cultura es una colección de prácticas y una colección de los objetos generados por algunas de estas prácticas. Esta semana, en un debate a múltiples bandas sobre la cultura en los medios públicos, Joan M.Minguet escribía lo siguiente: “Una de las cosas que mucha gente no […]
  5. “Bona cultura”? no, gràcies novembre 17, 2013

    Guardat a: Comentaris al marge. Escrit per: Ramon Faura

    rev="post-16583" 4 comentaris

    Traducción al castellano de este texto Suposo que “cultura” és una col·lecció de pràctiques i també una col·lecció dels objectes que algunes d’aquestes pràctiques generen. Aquesta setmana, arran d’un debat sobre la cultura als mitjans públics Joan M. Minguet escrivia això: “Una de les coses que moltes persones no entenen és que una de les […]
  6. Els turistes i els pobres octubre 12, 2013

    Guardat a: Comentaris al marge. Escrit per: Ramon Faura

    rev="post-16214" 11 comentaris

    De l’estudi a casa hi ha una mitja hora a peu. Ahir a la nit, la percepció de la realitat es va convertir en una epifania maligna. Era tard, nit tancada. Potser va ser una casualitat, però només vaig veure tres tipus de grups humans. En primer lloc, gent sense casa. Molta. Alguns dormien a […]
  7. Tecnologia, voyeurisme i control agost 1, 2013

    Guardat a: Comentaris al marge. Escrit per: Ramon Faura

    rev="post-16006" 12 comentaris

    No acabo d’entendre l’escàndol Snowden. On és la notícia? En el fet que tot passa per agències privades o públiques d’intel·ligència? I això és nou? Pel despatx de Lluís XIV passaven totes les cartes dels gairebé 8.000 cortesans que vivien sota el seu sostre. I el tal Snowden, és un heroi? Sí?  Edward Joseph Snowden […]
  8. Monsieurs, les présidents (homenatge a Boris Vian) juny 6, 2013

    Guardat a: Comentaris al marge. Escrit per: Ramon Faura

    rev="post-15547" Comenta

    Monsieurs, les presidents, M’adreço a vostès amb el profund convenciment que atendran la meva demanda. Està en joc la integritat del meu fill. Em preocupa la darrera escalada de desqualificacions morals (sí, és un eufemisme per evitar la paraula “racials” o “racistes”) que dia rere dia surten de la boca dels seus respectius partidaris i […]
  9. Talegón, per l’amor de Déu!: Llegeix! febrer 17, 2013

    Guardat a: Comentaris al marge. Escrit per: Ramon Faura

    rev="post-14432" 9 comentaris

    Hay una traducción al castellano de este texto Molts s’han mostrat encantats amb el discurs de Talegón. Els règims totalitaris sacralitzen el present i menyspreen el passat. Des de Lluís XIV fins a Stalin, qualsevol règim fundat en la novetat, disposa d’una capa d’esbirros encarregats de glorificar la figura del sobirà i sacralitzar el present […]
  10. Talegón, ¡por el amor de Dios!: ¡lee! febrer 15, 2013

    Guardat a: Comentaris al marge. Escrit per: Ramon Faura

    rev="post-14479" Comenta

    Traducción del original Talegón, per l’amor de Déu!: Llegeix! Muchos se han mostrado encantados con el discurso de Talegón. Los regímenes totalitarios sacralizan el presente y desprecian el pasado. Desde Luis XIV hasta Stalin, cualquier régimen fundado en la novedad, dispone de una capa de esbirros encargados de glorificar la figura del soberano y sacralizar […]
  11. La tornada a casa desembre 22, 2012

    Guardat a: Comentaris al marge. Escrit per: Ramon Faura

    rev="post-13985" 3 comentaris

    He obert la porta de casa i quan anava a deixar la maleta a terra he sentit una punxada a l’ull i aleshores, i és clar, he pensat en el conseller d’interior i en la seva excrescència carnosa sota la barbeta. I també he pensat, i no em pregunteu per què, en l’utradesfalc de Díaz-Ferran, que sempre, tot sigui dit, m’ha fet pensar en un xungu de futbolí. I he vist el cap de la meva mare sobresortint pel respatller del sofà.
  12. El regreso a casa desembre 22, 2012

    Guardat a: Comentaris al marge. Escrit per: Ramon Faura

    rev="post-14022" Comenta

    He abierto la puerta de casa y cuando iba a dejar la maleta en el suelo he sentido un pinchazo en el ojo, y claro, he pensado en el consejero de interior y en su excrecencia carnosa bajo la barbilla. Y también he pensado, y no me preguntéis por qué, en el ultradesfalco de Díaz-Ferrán, que siempre, todo sea dicho, me ha hecho pensar en un tio chungo de futbolín. Y he visto la cabeza de mi madre sobresaliendo por el respaldo del sofá.

  13. Alegoría del libre aldebrío novembre 15, 2012

    Guardat a: Comentaris al marge. Escrit per: Ramon Faura

    Comentaris tancats a Alegoría del libre aldebrío

    Traducción al castellano de Al·legoria del lliure albir Alegoría. “Se trata de la “personificación, en forma generalmente humana (…) de una virtud, de un vicio, de una tendencia o inclinación, de un ser abstracto, de un ser colectivo o de un resultado moral” (Eugène Droulers). Alegoría. 2 ART Representación metafórica de ideas abstractas a través […]
  14. Al·legoria del lliure albir novembre 11, 2012

    Guardat a: Comentaris al marge. Escrit per: Ramon Faura

    rev="post-13507" 8 comentaris

    Traducción al castellano Alegoría. “Se trata de la “personificación, en forma generalmente humana (…) de una virtud, de un vicio, de una tendencia o inclinación, de un ser abstracto, de un ser colectivo o de un resultado moral” (Eugène Droulers). Al·legoria. 2 ART Representació metafòrica d’idees abstractes a través de figures o de temes plàstics. […]
  15. Artur Mas i el marqués del Vasto octubre 7, 2012

    Guardat a: Comentaris al marge. Escrit per: Ramon Faura

    rev="post-13260" 10 comentaris

    Suposo que molts de vosaltres heu vist la fotografia: Artur Mas passa revista als Mossos d’esquadra, que vesteixen de gala. Commemoren la guerra del francès que va convertir Catalunya en un país definitivament espanyol. La història ja la coneixeu. Un timbaler del bruc ociós i amb poc seny ens va deixar fora d’Europa. Entre 1539 i 541 Tiziano pinta “L’al·locució del marquès del Vasto als seus soldats” (…)
  16. Final d’estiu setembre 5, 2012

    Guardat a: Comentaris al marge. Escrit per: Ramon Faura

    rev="post-13041" 6 comentaris

    Aquest matí he recordat la cara de felicitat del meu fill quan es banya al mar. Quan l’agafo i el llenço contra les onades. I veig el seu cap sota l’aigua. I surt. I obre la boca amb una rialla de felicitat . “Una altra vegada”, diu. Amb la profunda voracitat de món d’un nen […]
  17. Mariano, el Topo agost 5, 2012

    Guardat a: Comentaris al marge. Escrit per: Ramon Faura

    rev="post-12923" 5 comentaris

    Les xarxes socials van plenes d’acudits, la majoria gràfics, sobre la ineptitud de Mariano Rajoy. Els acúdits fan riure, alleugen l’ànim; són una petita venjança privada que s’escenifica a la nova plaça pública, la xarxa i és clar. La versió digital d’una cosa molt antiga. Pensem en les mazarinades parisines del XVII o els pasquins […]
  18. Violència de la representació juliol 22, 2012

    Guardat a: Comentaris al marge. Escrit per: Ramon Faura

    rev="post-12842" 3 comentaris

    Desconec la quantitat exacta. Bona part dels vitralls gòtics van desaparèixer. Esmicolats en mil trossets sota les bombes de la segona guerra mundial. Les revoltes locals també havien estat un agent de destrucció. A la revolució francesa, a més d’esmicolar vitralls, van profanar les tombes dels reis, de la noblesa, de l’alt clergat. Els revolucionaris […]
  19. Tomàs Moro Goes To Primavera Sound Without The Asturian Miners juny 14, 2012

    Guardat a: Comentaris al marge, Festivals de música. Escrit per: Ramon Faura

    rev="post-12482" Comenta

    Quito, Cholula, Guadalajara, New York, Los Angeles, Chicago, les ciutats colonials s’organitzen des de la lògica guerrera. La retícula del Castrum romà. Això també passa quan les elits financeres i industrials d’una ciutat prenen a l’assalt l’entorn fora muralles: l’Eixample de Barcelona, per exemple, o el de Madrid. Els campaments militars moderns no són tan […]
  20. Ser rei, ser elefant abril 29, 2012

    Guardat a: Comentaris al marge. Escrit per: Ramon Faura

    rev="post-12240" 1 comentari

    És probable que l’haguem enxampat en plena caça. O més ben dit, durant un descans. El rei ha baixat del cavall per estirar les cames. Porta esperons. En cap cas mira el paisatge. L’any 1635 ningú creu que la natura sigui una cosa per ser fruïda amb els ulls. Més aviat una realitat a vèncer […]
  21. Tinc per costum no parlar de costumisme, però… març 18, 2012

    Guardat a: Comentaris al marge. Escrit per: Ramon Faura

    rev="post-11804" 1 comentari

    Periòdicament treu el cap el debat sobre el costumisme a les lletres de cançó catalanes. Molta gent diu sentir-se farta d’escoltar cançons que parlen de la cafetera o de la porta de l’ascensor. No crec que aquest sigui el problema. Potser cal diferenciar entre costumisme i simulació de realitat no alterada pels darrers esdeveniments. A […]
  22. Subvencions novembre 6, 2011

    Guardat a: Comentaris al marge, Cultura i democràcia. Escrit per: Ramon Faura

    rev="post-10911" 6 comentaris

    El Ramon Faura fa uns sintètics i intensos apunts sobre les relacions entre cultura i estat, apuntant a com l’estat laic va adoptar la cultura com a nova religió, i com amb les avantguardes hi va haver moviments per trencar aquesta dependència anant a petar a mans d’un nou senyor: el mercat. I pel mig surt Richelieu i tot!
  23. Quim Monzó i la polèmica sobre el monument d’Antoni Llena setembre 25, 2011

    Guardat a: Comentaris al marge. Escrit per: Ramon Faura

    rev="post-10681" 2 comentaris

    La política cultural de l’administració pel que fa a les escultures de Ciutat Vella és, com a mínim, peculiar. L’escriptura d’una història oficial des del monument troba un dels seus casos més interessants i torbadors en l’eix de Laietana. Potser ell és qui ha malformat el gust artístic dels veïns de Ciutat Vella, i els ha condemnat per sempre al prejudici de bar i a la resposta miserable (…)
  24. El cos místic dels parlamentaris catalans juny 30, 2011

    Guardat a: Comentaris al marge. Escrit per: Ramon Faura

    rev="post-9795" 2 comentaris

    A l’antic règim atemptar contra la figura del rei es considerava atemptar contra els seus súbdits. Segons la teoria del doble cos, el rei era la trobada de dos cossos. D’una banda, el cos místic, és a dir, el cos transcendent on s’encarnava i concretava l’estat. De l’altra, el cos finit, és a dir, l’individu concret, no infal·lible, subjectiu, a qui Déu havia escollit com a monarca. El cos transcendent era immortal (…)
  25. La fi de l’espai públic és la fi de l’espai privat maig 19, 2011

    Guardat a: Comentaris al marge. Escrit per: Ramon Faura

    rev="post-9600" 4 comentaris

    L’altre dia seiem en una terrassa després de dinar. De sobte va irrompre un individu disfressat de tassa de cafè. Amb les seves bestieses va començar a pertorbar la tranquil·litat dels que preníem cafè. L’acompanyaven dos més que fotografiaven les reaccions de la gent, és a dir, els que sèiem allà tranquil·lament. Era una campanya publicitària i nosaltres, sense saber-ho ni cobrar, podríem sortir a l’anunci.

Arxius

Authors

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privadesa

Política de privadesa

Donen suport

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )