Arxius de la categoria: Bagdadcafebcn

Amb motiu del 12 d’octubre Bagdadcafèbcn cita un article interessant i erudit d’Eduardo Subirats, filòsof i professor de la Universitat de Nova York, centrat en un replantejament crític entorn del concepte d’hispanitat.

Nova cita de Bagdadcafebcn. Avui, cita a l’artista John Cage i l’escriptora Susan Sontag, fent referència a tota una manera d’entendre  el silenci com un territori de llibertat, com un concepte culturalment dissident i oposat a l’abús de la paraula. Una reivindicació del silenci per convertir-lo en un clamor, per transformar-lo en una acció.

Aquesta cita es publica originalment a Bagdadcafebcn. « De donde parte el trabajo del mediador en la cultura es de hacer explícita la relación entre diferencia cultural y desigualdad social. No de la reducción de la diferencia a desigualdad, sino de la imposibilidad de pensarlas completamente por separado en nuestra sociedad (…). A diferencia del intermediario, el mediador se sabe socialmente (…)

Mai, com quan és la vida el que se’n va, no s’ha parlat tant de civilització i de cultura. I hi ha un estrany paral·lelisme entre aquest enfonsament generalitzat de la vida –que és la base de la desmoralització actual- i la preocupació per una cultura que no ha coincidit mai amb la vida, i que és feta per a regentar la vida. Abans de seguir parlant de cultura, penso que el món té fam, i no es preocupa per la cultura.

«Si s’insisteix a estimular administrativament identitats locals de barri, qui decideix quins són els trets a potenciar ? Per a qui són rellevants ? El foment d’identitats locals específiques que tendeixen a absolutitzar els barris a les zones socialment perifèriques comporta l’especejament en bocins veïnals d’una situació de periferització generalitzada. Les polítiques culturals i associatives (…)

«En una gran sala, es veu al fons una porta tancada. S’obre i comença a entrar-hi gent. La guia els indica que es col·loquin al voltant del centre on hi ha un gran mirall. Es forma un cercle i alguns turistes treuen les seves càmeres de vídeo i foto. La guia, un cop distribuït el grup, comença un petit discurs: “Aquí poden observar uns exemplars típics del que s’anomena turisme cultural. (…)

«Por un lado sigue imperando en nuestro ámbito no la crítica, sino el victimismo: tal discurso supone dar argumentos tácitos al cuestionamiento de la financiación pública de la cultura, y por lo tanto se trata de una vía muerta a la hora de aspirar a la legitimidad de la defensa de la cultura y el arte en términos de servicio público. Junto a ello, existe una creciente tendencia a recurrir a la (…)

Desde las instituciones, de una manera fatídica y controladora, han ido haciéndonos creer que la práctica teatral sólo es una colección de talentos individuales (…) Poco a poco la historia del teatro, si es que todavía queda historia, empezará a ser sólo la historia de la institución, la crónica de la administración que escoge un teatro y no otro. Y con ello las productoras independientes desaparecerán, (…)

Ens hem posat d’acord amb la Roser Mendoza, per publicar les interessants cites a textos d’altres que ella penja setmanalment a https://bagdadcafebcn.tumblr.com La d’aquesta setmana fa referència a la relació entre cultura i educació: “La Política Cultural en educación no se refiere sólo a las complejas cuestiones de qué capital cultural se convierte en saber oficial y a quién pertenece ese (…)”