Nat_ 34 set_oct_06 Ramon Faura
A Barcelona, si t’agrada la música, especialment la música Pop, has d’anar amb peus de plom. Has de recordar sempre (no fer-ho és jugar-te-la) que estàs envoltat de gent molt preparada, i que, a més, no està disposada a perdre el temps amb un ignorant. És ben sabut, l’ajuntament en té constància, que Barcelona és una de les capitals culturals del món; per això els ciutadans de Londres, Paris, Nova York, Berlin, Calcuta, Viena o Tokyo, per posar només alguns exemples, ens miren amb enveja i recel.
Tot això fa que les tendes de discos de la nostra gran ciutat, centre mundial de la pau en paraules de l’ex-alcalde, no sempre es mostrin acollidores amb els neòfits. Un amic meu, per posar un exemple que em toca de prop, va cometre l’imperdonable error de confondre la tapa del segon disc de Neu amb la tapa del tercer disc de Neu: la mirada de menyspreu fulminant va ser més colpidora que una pallissa amb pals de hockey.
A Londres en canvi, probablement a causa del seu provincianisme musical, els botiguers són molt més amables. És cert que van més perduts (no es pot comparar la cultura musical d’un anglès amb la d’ún barceloní, si us plau!), però això, comporta algun avantatge. Si els pregunteu per un disc i cometeu l’inexcusable error que aquest disc sigui el hipe del moment, no només us ho explicaran sense rastre de menyspreu, sinó que probablement, us posaran alguna cançó del disc i, fins i tot, us recomanaran altres grups del mateix estil. Encara que la renta per càpita sigui més alta que la nostra, les ofertes de discos a 6 lliures (9E) ocupen una extensió equiparable a la de totes les tendes de discos de Barcelona juntes. Els pobres, no saben com fer-s’ho perquè la gent agafi gust a la música pop.
Això sí, per molta oferta que tinguin no espereu trobar-vos un Sisa o uns Antònia Font; malauradament haureu de conformar-vos amb un Johnny Cash o uns Fairport Convention. Però bé, ja sabeu com són els anglesos i les dificultats que tenen per obrir-se a l’exterior, a fi de comptes tots sabem on es va muntar el Forum de les Cultures. Què sabran ells de Jamaica o del Pakistan! Tothom sap que si a Londres no es troben discos de Carnal o Fes-te fotre és per pur proteccionisme.
En tot cas, neòfits, amics meus, pàries musicals, víctimes del sever pes de la infabilitat catalana, aprofiteu la conjuntura, aneu ara a comprar música a Gran Bretanya, ara i només ara és el moment, ja que el dia que els britànics es posin al nostre nivell (no rieu, coses més rares s’han vist) això de la cortesia anglesa s’haurà acabat.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.