Nat 40 set_07 Víctor Nubla
Una notícia de fa unes setmanes enumerava les lleis que el govern d’Espanya aprovaria d’aquí al final de la legislatura. A la llista no figurava la llei de l’espectacle que presumiblement porta temps en fase de redacció. A aquesta s’hauria d’ajustar la llei autonòmica catalana, també en projecte, i l’ordenança municipal d’aquesta ciutat. De fet, la llei espanyola també serà un document ajustat a la llei europea. Posteriorment, la premsa parlava de la imminent legislació catalana sobre el tema. Els diaris han il·lustrat la notícia amb els detalls més espectaculars (és la llei de l’espectacle), i parlen dels afters (que són un espectacle en sí mateixos) i de les “discos”; així que fins que la llei no s’aprovi, es publiqui i entri en vigor, no sabrem si preveu vigoritzar la creació musical no espectacular: clubs de barri, on es pugui fer música senzillament, per a gent senzilla de manera natural? La tasca d’espais com Heliogàbal a Gràcia, no pot ser alegal, sinó fonamental. Fer lleis està molt bé i també passar-se per Heliogàbal, Almazén, Miscelánea o el Niu de tant en tant per a conèixer projectes molt interessants… siguis o no legislador. Si aquestes iniciatives assolissin una imprescindible (en aquests moments, davant les institucions) carta de naturalitat, el món em semblaria més real. També els que gestionen aquestes factories híbrides han d’entendre que del que guanyen amb l’alcohol han de destinar diners estables per a pagar els músics, amb l’objectiu de la seva estabilització. Al cap i a la fi, són establiments, ho poden entendre. Per a això caldria reforçar la programació pròpia amb fons propis, provinguin de subvencions o de recaudació de barra, per tal d’arraconar la idea d’espai de lloguer on el grup ho arrisca tot. Per dir-ho millor: cal que arrisquin ambdues parts alhora. Les institucions públiques entendrien millor la tasca que estan fent aquests espais.
Vi recomanat: Per saber com era i com es va fer el Cabaret Voltaire, val la pena llegir La aventura Dadá, de Georges Hugnet (Júcar, 1973).
Llibre recomanat: No us podeu imaginar com estan de bones les empanadilles del Bar Resolís el diumenge pel matí, acabades de fer.
Plat recomanat: Puerta Heliogàbal, de Macromassa. Encara es pot trobar…
Disc recomanat: Potser no ho sabíeu, però a la Bodega Marín tenen un rioja de bota que està la mar de bé.
