Nat 41 nov_07 Ramon Faura
Aforismes de tardor
Intro: Observo amb no massa perspicàcia com el personal es complica a l’hora d’aclarir, pel que fa als serveis dels restaurants, quin és el d’homes i quin el de dones. Tot allò de les dues siluetes era terriblement efectiu: Ninotet amb cametes, ninotet amb triangulet. La degradació de la restauració inclou cartellets cada cop més confusos, probablement a causa d’una manera molt idiota d’entendre l’originalitat. Des de la obtusitat cursi d’un plàtan i dos préssecs, fins a signes, sense dubte totalment incomprensibles, com els que ahir em vaig trobar: una fotografia d’un mar i d’una muntanya (Realment, clau de lectura mitològica: Poseidó i Hera? demasié).
1. Quan deixes de fer una cosa, deixa de ser necessària
2. Si no hi ets, no fas falta
3. Totes les mediocritats són estrictes en l’observació del protocol.
4. És intrínsec al professor ser una mica repel.lent, com és intrínsec dels alumnes badallar com esclaus.
5. La majoria de la gent no entén res, ni ho vol.
6. Molestar un policia és l’única manera inequívocament científica de verificar que els impostos serveixen per alguna cosa.
7. La gent que viatja en tren, en realitat, no fa res.
8. Totes les persones que eren guapes de petites, de grans tenen problemes; el més habitual, deixar de ser-ho.
9. No hi ha cap geni que negui el concepte de geni.
10. La gent sense talent sempre tracta d’explicar-lo tangencialment.
11. Ningú fa el què vol… i no només perquè no sàpiga què vol.
12. La covardia és un grau de lucidesa, però també de soledat.
13. La soledat absoluta, si fos possible, seria l’única forma d’immobilitzar el temps.
14. La soledat absoluta, si fos possible, seria l’única forma de no existir i estar viu.
15. L’entusiasme i la bona fe son necessàries, sí; i també pretext d’incompetents.
16. La gent humiliada és dolenta o ho serà.
17. La gent sensible entén que la ofensa és continua.
18. Forma part de l’imbècil no saber-ho.
19. L’autèntic pesat no és qui parla molt, sinó qui mai escolta.
20. Els dèbils estan, essencialment, en contra de les solucions.
Èpileg 1: Un altre símptoma de la degeneració de la restauració barcelonina és l’enrolladisme de molts amateurs. Per exemple, quan el cambrer seu o s’ajup al costat del client i diu “¿Qué chicos, ya sabeis lo que quereis?”. Un costum detestable en qualsevol idioma. Cal afegir que normalment tenen faccions assimilables a les del Miguel Bosé i que també porten túnica blanca o un gorro de llana amb un estampat grotesc.
Èpileg 2: Fa tres anys que comprovo com el sector social més mal educat i cridaner és l’universitari. A qui no em cregui, que agafi els ferrocarrils de la Generalitat i observi. Un salvatgisme molt superior al de qualsevol festa bàvara de la cervesa i que em confirma en aquella vella idea de que a Occident li queda poc.
