ACTIVISTES: XAVI CÀNOVAS
Nat 34 set_06 Xavi Estringana
És el sector de la creació musical un món en crisi permanent? És d’aquesta crisi que generació rere generació apareixen esperits rebels que mantenen viva la flama de la creació?
Avui parlarem d’un dels darrers guerrers que s’han incorporat a la creació de música a la ciutat; Xavi Cànovas, cap visible de Músiques del Carib (oficina de management de grups com
Discípulos de Otília, Costo Rico o Chocadelia Internacional entre d’altres). Juntament amb Jacob Suárez i Marc Bahamonde (també membres de Discípulos, de qui Xavi és una de les veus), acaba de fer un pas endavant, i presenten Soul Panda, segell editorial i discogràfic, que en breu presentarà tres produccions de projectes musicals vinculats al management de Músiques del Carib.
Situem, però, de qui estem parlant; nascut a Gràcia el 1975, cuiner de professió, comercial farmacèutic i fanàtic dels The Clash (“els faig culpables, junt al rock polític basc, de la meva passió per la música”, diu), ingressa com a cantant a Díscipulos de Otília, mítica banda de l’escena ska al nostre país. Amb el temps, sent la necessitat de viure “de i per la música” prenent la decisió de muntar una oficina de management. Recorda al Jordi Escobet, Plural
Produccions anterior manager de la banda, com una de les persones que el van ajudar a introduirse en el sector. D’això ja fa quasi quatre anys. I amb el que ha vist i ha viscut, decideix fer un pas endavant per muntar Soul Panda;
Quins són el motius per muntar una discogràfica, avui que tothom diu que ja no es venen discos?
Precisament per això, perquè la indústria pateix una crisi de transformació i les discogràfiques ja no són el principal mitjà de subsistència dels artistes, es fa molt necessari poder dirigir una carrera professional des de tots els punts de vista que conformen l’obra dels músics, és a dir; la creació (el dret editorial que genera la composició), la seva producció (gravació i publicació) i la seva difusió (concerts i mitjans de comunicació). Creiem que quanta més implicació hi hagi en tot el procés, més autèntic serà el resultat.
Llavors es tracta de reestructurar la indústria per adequar-la al moment actual? Quin és el teu diagnòstic de la indústria al nostre país? El que hem pogut comprovar en deu anys amb Discípulos ( i les discogràfiques que ens han publicat) i quatre anys de Músiques del Carib, és que hi ha hagut rius de subvencions que no han arribat a l’artista directament, que es queden pel camí, que no es reinverteixen, atès que hi ha ajudes a l’edició i a la promoció (per a la discogràfica) i que això no afavoreix en res al creador. Un compositor requereix una estabilitat econòmica per poder millorar en la seva feina, per poder assajar i no haver de treballar en feines que li treuen qualitat i temps a la seva música. Si a sobre se’t queden el 50% del teu dret editorial i no milloren els teus ingressos, doncs t’aboquen a haver de controlar tot el procés per poder evolucionar en la teva proposta artística. Per això Soul Panda, per repercutir tot el que genera l’artista en la seva pròpia carrera .
Has parlat de la creació i la seva difusió, no és aquesta l’assignatura pendent, la difusió de la música dita alternativa al nostre país? Sí, per exemple, els mitjans de comunicació, que ja són prou especialitzats al nostre país, no tenen espai per difondre estils alternatius, minoritaris (de grans minories, segons comprovem actuant al país o l’estranger) perquè es deuen a festivals, artistes o empreses de creació artística per a masses, perquè encara es “quantifica” la creació (el nombre de persones a qui interessa o simplement coneix) en comptes de “qualificar-la”, és a dir, regir-se per conceptes de qualitat (interessi al nombre que interessi).
I com s’hauria de millorar la situació? Les administracions haurien d’intervenir? Està clar que quan el mercat lliure no permet la subsistència de creacions alternatives (perquè en no tenir mitjans per arribar a més públic queden sempre en minoritàries i, el que és pitjor, desconegudes), les administracions han d’intervenir. Per exemple trobo un greu error la supressió del Circuït Català de Sales, perquè aquesta era una subvenció directa als artistes, pagant un caixet mínim però digne a músics que en el mercat lliure pur i dur hauran de pagar per poder tocar (com passa en un munt de sales ) i això sí que és vergonyós. Si ha d’haver ajuts i subvencions, que prioritzin les que van directament al músic i no a la indústria intermediària.
Comprovem que encara queda molt per fer. Per acabar, presenta’ns els projectes de Soul Panda.
D’aquí a finals d’any, ja que encara estem en fase de producció, presentarem tres bandes que treballen amb nosaltres el seu management amb Músiques del Carib i que són: Ayvala, grup de
mestissatge amb sonoritats més contundents i radicals, Discipulos de Otilia, que amb el seu so tradicional de ska evolucionen cap a sons més rockers i de guitarres, i Chocadelia Internacional
(membres de fundacion Tony Manero) barreja de rock extrem, funk demencial i que sorprendran tothom per la densitat del seu so.
Doncs llarga vida a Soul Panda.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.