Fòrum 09. Jordi Beltran
Periodista i Professor de Taller de Nous Formats Radiofònics de la UPF
“Words and music by Jordi Beltran”
La paraula per a què serveix a la música? En qualsevol cas per intentar crear una atmosfera, però és una mica absurd explicar-li a una persona una música, una cançó, sobretot si la pot escoltar. Això tenia sentit fa segles, quan la gent anava a veure una òpera o un concert i desprès allò no es tornava a repetir mai més, perquè la música no estava enregistrada. […] Penso que intentar modelar el gust d’algú no té gaire sentit, a través del partidisme. Sí que pots ensenyar música o donar eines perquè puguis escoltar molta música. Si una persona tot el dia escolta Georgie Dann li pots recomanar que vagi a veure algú, no sé si un psiquiatra, però alguna cosa li passa. Una persona que escolta tot el dia els Rolling Stones també té algun problema. Per tant, al final acabes pensant: què és el que ajuda a crear un gust musical? Jo crec que és el que t’ajuda a descobrir la teva pròpia emotivitat. Per tant, quina és la millor música que pots escoltar? De tota mena. Abans potser hauríem de saber què vol dir música per a tu. És música “per anar de festa amb els amics”? És per anar al Palau i dir: “Tussen massa avui, no? Jo he descobert què vol dir música, per a mi […] Finalment, hem aconseguit tenir amb nosaltres la banda sonora que volem en cada acte. Per tant, crec que la música s’ha convertit en una part més de la nostra vida […] Com més gran em faig, més em costa entendre la gent que és fan, que et foten la pallissa amb Van Morrisson… Tom Waits està arribant al nivell, també. Dius: “Ostres, deixa’m en pau! Descobreix-me coses!” I aquest punt és el que vivim ara. En la capacitat que té cadascú de ser ell mateix. […] En el moment que un mateix descobreix una cosa que li agrada i que no coneixia, el seu gust musical creix un puntet i, al final, constitueix un criteri musical. […] El criteri i el gust, la música ens el va rebatent a cada moment. Al final, la música t’envolta, és el teu millor amic, coneix els teus secrets, t’acompanya al carrer, t’ha vist riure i plorar, t’ha vist ballar i considero que estableix unes connexions entre les teves emocions i el carrer que no té preu. Per tant, dir a algú “tu has d’anar així” és absurd, perquè serà quan aquesta persona li agradi la música que descobrirà que a cada moment es pot trobar una sorpresa musical. […] Per això dic que, si realment he de dir alguna cosa a una persona per formar-li el gust, li diria “sigues eclèctic i funciona de forma aleatòria de manera que, de tant en tant, puguis tenir una sorpresa. […]
(resum escrit a Nativa 49_ Jac Cirera)
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.