Fòrum 09. Perfecto Herrera
Professor de l’ESMUC i membre del grup de recerca en tecnologia musical.
“El paper de la tecnologia musical al servei de les músiques difícils”
(…) Definir què és una música difícil no és el meu objectiu. Podríem caracteritzar-la amb xifres de vendes, xifres d’oients, a partir del mateix oient, parlar de l’esforç que requereix la seva escolta, però jo prefereixo definir-la a partir del contingut musical: aquest és el nucli de l’argumentació. Si ens centrem en les característiques musicals de qualsevol música que algú pugui dir que és difícil, començarem a veure que, algunes, tenen trets comuns. Podem començar a fer agrupaments de músiques difícils. Si ho podem fer d’una forma perceptiva, musicològica, també podem desenvolupar programes informàtics que s’apropin a aquesta manera d’escriure música.
[…] Quan comencem a utilitzar aquestes tecnologies per ajudar els processadors de cerca, els processadors d’escolta o d’aprenentatge musical, comencem a ajudar les que tenen més requeriments d’escolta o limitacions d’oients o econòmiques. Si podem descriure una peça musical, podem descriure una col·lecció musical i automàticament totes les cançons que es tenen guardades al disc dur o al reproductor musical, i amb això podem generar un perfil de les preferències musicals de cadascú. Amb aquest perfil podem comparar músiques i, per tant, si tenim unes determinades músiques considerades difícils, podem veure que en l’univers de músiques accessibles telemàticament, n’existeixen unes altres que també ho poden ser i que potser aquell usuari desconeix. Fent aquest encaix, li podem començar a recomanar músiques.
[…] La tecnologia democratitza l’elecció musical, no estem obligats a consumir allò que les majors ens venen o, fins i tot, allò que el nostre grup social de referència ens vol convèncer que ens ajuda a identificar-nos. I aquests són els recomanadors que estem començant a veure que funcionen i que, en els propers anys, seran els ajudants, els assistents de les nostres experiències musicals. No només ens ajudaran a escoltar música, sinó que també ajudaran l’artista, el creador. Avui en dia sembla que si no tens pàgina al Myspace no existeixes. Segurament ens en riurem d’aquí a cinc anys. En el nou context plantejat, el que importa, de cara al creador musical que fa músiques difícils, és que s’ha de preocupar d’estar actiu, ha de generar molt de material, perquè la diversitat precisament és la que l’ajudarà a sortir-se’n, d’això que els tècnics economistes anomenen l’economia de la cua llarga. […]
(resum escrit a Nativa 49 per Jac Cirera)
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.