“De les derives als itineraris culturals. Una temptativa exploratòria” és la segona experiència de coedició entre persones sòcies de la Murga cooperativa i Nativa. El projecte consisteix en intervenir en l’edició de la revista, plantejant un fil conductor i invitant a terceres persones a publicar. La primera proposta va ser “No tengo tiempo”, amb Andrea Soto Calderón. En aquest cas el coeditor és Joan Gener.
1. Què passaria si ens posem a repassar com ha estat el nostre contacte amb l’art al llarg de la nostra vida? Canviaria la manera d’entendre’ns a nosaltres mateixos? Seria un exercici d’autoconeixement i prou, o també podria servir per a reconèixer com funciona això què en diem art i cultura? Pot tenir algunes implicacions per entendre’s com a públic i apuntar a algunes idees per a qui treballa en cultura?
Situem-nos.
Els darrers anys tinc el plaer de fer l’assignatura “Arts comunitàries i aplicades” a un cicle formatiu de teatre a l’escola Arsènic de Granollers. L’assignatura descobreix un àmbit d’acció que connecta les pràctiques artístiques amb els processos col·lectius d’aprenentatge i creació cultural.
Un dels seus objectius és que els alumnes reflexionin al voltant de l’art com a “eina” de la cultura que és capaç de “donar forma” a les persones i al món.
Amb la idea de treballar aquesta finalitat des de l’inici, fa 4 cursos que la primera sessió serveix als alumnes per respondre una pregunta: què explica que hàgiu decidit estudiar aquest cicle?
Després d’un silenci de perplexitat i sabent el vertigen que provoca la resposta, plantejo que comencin a fer llistat de moments, persones i artefactes que han estat importants i que poden haver influït en la seva decisió. Un cop tenen aquest llistat, els demano que el converteixin en un “mapa conceptual” i que estableixin les relacions entre tot allò que han anotat.
A la següent sessió, cada alumne comparteix el mapa amb la resta i obrim un espai d’intercanvi. Fet aquest exercici, l’assignatura va obrint altres qüestions… Potser us esteu preguntant per què escric sobre això a Nativa, oi?
La resposta és senzilla: em van proposar participar en la coedició de continguts entre Nativa i La Murga.
Després de donar-hi unes quantes voltes, Nativa em sembla un dels millors llocs on compartir aquest exercici per explorar-ne el potencial.
Un cop situats, doncs, us puc convidar a escoltar els dos podcasts de “Derives i itineraris culturals” on parlàvem d’aquestes qüestions.
Foto: Joan Gener
2. Al primer capítol, hi trobareu una breu conceptualització de les “derives i els itineraris culturals” i un llistat de connexions com, per exemple, el fet que l’art dona forma la subjectivitat, que l’educació és un acte cultural i d’enllaç amb l’entorn, que l’exercici pot ser vist des de la pedagogia de l’alliberament de Paulo Freire o que s’inspira en el món de les cartografies col·laboratives com a font de coneixement i experiència, entre d’altres.
A partir d’aquí i amb en Jordi Oliveras, ens centrem en la música per explorar quin joc pot donar això dels “itineraris culturals”.
Partim de la idea que la “deriva” mostra bé com transitem per la música i que l’exercici de construir itineraris permet pensar que en el desenvolupament dels nostres gustos i afinitats culturals, els imprevistos tenen tant pes com les eleccions, que el “destí social” no sempre ho explica tot i que mai estem tan definits i delimitats com (ens) expliquem.
També ens plantegem que construir un itinerari cultural pot facilitar-nos l’acceptació de part de la nostra trajectòria i apropiar-nos-en per tal de resignificar com ens hem explicat a nosaltres mateixos i quin lloc hem ocupat al món. Per tant, pot ser un exercici per a fer-nos conscients de les nostres agències i desfer jerarquies i autoritats d’expertesa que sovint operen en l’àmbit artístic i cultural.
Acabem apuntant que, sigui com sigui, els itineraris ens mostren la mútua influència dels uns cap als altres i com l’acte de compartir és l’essència de la cultura.
Si tot plegat us ha generat curiositat, podeu escoltar al segon programa.
Comencem amb l’Armand Medina que ens envia un àudio de veu fent un repàs al seu itinerari vinculat a les arts visuals. Just després, obrim una nova conversa, aquest cop sumant a la Laura Ulldemolins. Ella ens fa pensar en com recordem o arxivem (o no) les nostres experiències culturals i tot seguit , explica part del seu itinerari musical que connecta Rodrigo Cuevas, el Festival Càntut, Quico el Célio, El Noi i el Mut de Ferreries i el món de l’esplai.
Just a continuació ens endinsem en les relacions que podem establir amb les propostes culturals, en el simplista “m’agrada/no m’agrada”, en la utilitat de sociologia de la cultura quan ens diu que els factors estructurals són determinants o en la tendència a ser tractats com un segment del públic al qual se’n pot deduir els gustos en funció de l’assistència a espectacles o del consum a xarxes virtuals. I partint de la idea que hi ha mil maneres de relacionar-nos amb un mateix objecte cultural, fins i tot al llarg de la vida, arribem a pensar com ens condiciona la posada en escena de les propostes artístiques i quina és la responsabilitat de la gent que treballa i programa cultura.
La recta final comença amb l’Anna Maimir preguntant-nos en com plasmar els itineraris i com compartir-los. I aquí apareixen idees com llistes, excels, parets, pòsters, sociogrames, papers transparents sobreposats, aplicacions virtuals que potser existeixen, programes de ràdio basats en el fet de compartir… fins al punt que apareix la tensió que pot suposar convertir la idea dels itineraris en una tècnica més a implementar que esdevingui una finalitat en si mateixa.
3. La idea era obrir aquest espai per posar ordre a una reflexió pràctica que ha estat íntima (mai individual) fins al moment. Veure què passava si la compartia amb més gent.
I potser, proposar-vos que feu l’exercici de construir un itinerari cultural que sigui respectuós amb la deriva que heu anat fent al llarg de la vostra vida…
I un cop fet, a veure què us provoca. Ho compartim?
Foto: Joan Gener
Programa realitzat el dimarts 7 de Febrer de 2022 per Joan Gener i Jordi Oliveras.
- 00:00 Inici i presentació
- 07:02 De què va això dels itineraris i derives culturals?
- 24:05 Una cançó de l’itinerari del Joan Gener. Jo hi soc si tu vols ser-hi, de Lluís Llach.
- 35:00 Parlar d’itineraris, per trobar el propi espai i construir-lo amb altres.
- 44:35 La cançó del Jordi Oliveras. Coyote, de Joni Mitchell.
- 53:25 Parlar d’itineraris no és un exercici de nostàlgia.
Programa realitzat el dimarts 15 de Febrer de 2022 per Joan Gener, Laura Ulldemolins i Jordi Oliveras.
- 00:00:00 Inici i presentació
- 00:04:25 El comentari d’Armand Medina.
- 00:08:15 Presentació de Laura Ulldemolins
- 00:18:10 La cançó de la Laura. Rodrigo Cuevas.
- 00:22:00 Parlem de l’impacte de l’experiència directa, la musica tradicional i els canvis biogràfics.
- 00:32:00 El comentari del Xavi Guijarro.
- 00:35:20 Sobre coses estructurals, l’atzar, la llibertat, el gust, el consum, la cultura-fetitx, la identitat, la potència de la percepció…
- 00:58:40 El comentari de l’Anna Maimir
- 01:00:30 Aplicacions pràctiques i conclusions.
- 01:12:00 Cançó final.
Descarrega’t el primer programa:
Descarrega’t el segon programa:
Aquí trobaràs tots els podcasts de Ràdio Nativa:
https://nativa.cat/category/activitats-dindigestio/radio/
Si fas servir itunes, també et pots subscriure al nostre canal de podcast en aquest enllaç:
https://itunes.apple.com/es/podcast/radio-nativa/id1384274998?mt=2#
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.