S’ha dit moltes vegades: en els quadres de Poussin les figures tenen una presència monumental. Més que el moviment de la història, desprenen la quietud de l’estatuària clàssica. Com si es representés un temps congelat. Això va fer que fora de França, Poussin vivia a Roma, en plena agitació barroca, no se’l fes massa cas.
Això va fer, també, que més enllà de la influència en pintors com Le Brun, i en el gust neogrec que triomfaria a finals del XVIII (el deute de Jacques-Louis David és evident), fos molt reivindicat per figures de l’avantguarda com Picasso quan, ja cansat dels experiments cubistes, reprèn la fascinació pel primitivisme en clau “Grècia-arcaica”.
Aquesta caràcter estàtic dels quadres de Poussin té molt a veure amb una forma de treballar que ell mateix va deixar explicada a les seves cartes. Poussin començava els seus quadres pintant escenaris buits, paisatges sense ningú. Després, hi anava afegint figures que prèviament havia modelat amb cera i que utilitzava com a model. En aquells temps, era freqüent que el nombre de figures humanes marqués el preu del quadre. Per tant, quan encara no estava clar amb quin pressupost comptava, la millor manera de no enganxar-se els dits, era pintar primer el quadre sense humans, i després, en funció del client, anar afegint figuretes.
La Massacre dels Innocens. Nicolas Poussin, 1625-32
Aquesta forma de treballar es fa especialment visible quan toca temes tan dramàtics i agitats com la massacre dels innocents. Segons l’evangeli de Sant Mateu, la cosa és que el rei Herodes, quan es va assabentar del naixement del “rei dels jueus” a Bet-Lèhem, davant la impossibilitat de trobar-lo, va ordenar matar tots els infants de Bet-Lèhem i de tot el seu terme, de dos anys en avall. Segons Mateu, així s’acomplia la terrible profecia de Jeremies: A Ramà, se sent una veu, un plor i un clam interminable! És Raquel que plora els seus fills, i ni en vol ser consolada, perquè ja no hi són.
Res més contrari a la poètica estàtica de Poussin que l’estremidora fugacitat expressada en les paraules de Jeremies, cap consol, els fills morts ja no hi són. Però més enllà del magnífic quadre de Poussin i de l’evangeli de Mateu, vaig pensar en la massacre dels innocents quan Quim Torra va anunciar solemnement el tancament de la nit. Aleshores, vaig escriure això: Dir “Oci nocturn” i quedar-se tant ample… com si fos el mateix fer la festa de l’escuma en un soterrani amb mil persones que prendre’s una canyeta mentre algú toca o veure una peli en una sala buida (que és com sempre me les trobo). Suposo que en el fons, es mandra a legislar amb cura. Com Herodes: Ha nascut un nen raret? Ala, matem-los a tots i així segur que encertem. Política Napalm. Gestió mascle alfa. A hòsties.
Si intel·ligència és la facultat d’intel·ligir, saber entendre què tens davant teu o al teu voltant, les mesures de Quim Torra no són gens intel·ligents. Com Herodes, no es tracta d’entendre res, no es tracta de discernir, ni es tracta de posar a la balança tantes i tantes coses igual o més importants per a la salut, assenyalades, a més, per tants i tants especialistes (psicològiques, físiques, laborals, socials, afectives); no es tracta ni tant sols de preveure els efectes de les teves regulacions (recordem la Llei Seca?). Es tracta de fer alguna cosa llampant i poder dir allò de “aquí ho fem molt millor que a Madrid”. Mesos assenyalant la mala gestió de Madrid i quan et toca a tu, no només ho fas pitjor, sinó que a més, menteixes (anunciar 1.000.000 de test per només acabar-ne fent 37).
Després d’anunciar el tancament de la nit, en la mateixa roda de premsa, Torra s’havia dirigit a la comunitat internacional en anglès. Segons el diari Ara (27/7/2020) el president ha aprofitat la roda de premsa per llançar un missatge en anglès al món en clau turística i dir que Catalunya és un destí turístic “responsable” i que està “preparada” per rebre visitants.
No sé vosaltres, però jo flipo. La nit abans de les declaracions de Quim Torra, vam anar a prendre una copa al Mudanzas. Al bar hi érem nosaltres, una parella de nord-americans i al fons de tot, una persona sola. A l’entrada hi havia el gel màgic, els cambrers portaven mascareta. Tot estava sota control. Vaig pensar que un bar tant buit ha de ser un veritable desfici per als que el porten, problema al que s’afegeix la incomoditat de treballar amb mascareta. En tot cas, era un espai segur, o tant segur o més, que fer un viatge de 30 minuts en un tren sobre ocupat (sobretot no augmenteu la freqüència de pas) o treballant en un espai tancat amb 30 persones. Un espai tant segur o tant poc segur com un supermercat o un casal d’estiu.
Quan vam acabar la copa vam passar pel Passeig del Born. El carrer estava petat. Plens els bancs i ple el terra. La gentada hi seia en rotllanes. Ni una sola mascareta. Cap signe evident que ens trobéssim en plena pandèmia. A tocar de l’església, un cotxe de la policia, no recordo si mossos o urbana, es mirava l’espectacle sense fer absolutament res. Per malicia em vaig apropar, efectivament eren turistes. Com a mínim, no parlaven català ni castellà, aranès, català de l’Alguer ni provençal, per no parlar no parlaven ni gallec ni astur lleonès, eren turistes, vaja.
El dilluns següent al tancament de la nit, els diaris publicaven alarmats el descontrol del darrer cap de setmana. S’assenyalava la irresponsabilitat dels joves: platges i places ocupats per legions de joves insolidaris, fent botellon, sense mascaretes ni gels. Bravo. Paradoxalment, els mateixos mitjans feien poc esment al turisme que jo sí havia vist al Born unes nits abans. Les càmeres del telenotícies preferien focalitzar el problema en la dimensió juvenil del problema.
Dies després, en una entrevista a la ràdio, un dels representants de la indústria turística a Girona lamentava les recomanacions de França i Anglaterra que convidava als seus ciutadans a no anar a Catalunya. Deia que allà tenen molts més infectats que aquí i que, per tant, poden venir tranquil·lament. També deia allò de aquí hem fet bé la feina. En altres paraules, tant se val que els anglesos i els francesos estiguin molt més infectats; els rebrem amb les instal·lacions ben preparades. Només li faltava afegir, amb els CAPS oberts. Bravo: tu fas negoci amb els visitants i la resta paguem la despesa mèdica o, senzillament, ens quedem sense llit ni respirador. De fet, just ahir la nit, a les notícies, molts sanitaris parlaven d’un augment d’ingressats que augurava el pitjor.
Acusar d’irresponsables als joves; fer una crida als potencials turistes d’arreu del món; exposar-nos al contagi en nom de la causa turística i acusar-nos d’insolidaris quan no hi hagi prou places al tanatori. Si et contagia el borratxo del teu nebot, ets un insolidari; si et contagia un hooligan de Metz, ets un patriota.
Quan vaig fer el documental sobre el turisme (L’Estat Turístic, 2019), tant el president del Consorci, com els respectius presidents del gremi de restauració i d’hostaleria, m’asseguraven rotundament que no hi ha monocultiu turístic. Que l’activitat turística, com a molt, només suposa un 15% del total. I tanmateix, cada cop que poso el 3/24, es parla de la situació catastròfica que viu el país. Com si tots i cada un dels catalans es dediqués a posar taules i llogar llits. Com si no fóssim molts els que hem respirat feliços per poder tornar a anar als llocs dels quals ens havien expulsat. Fer un aperitiu a la Plaça Reial, passejar-se pel Parc Güell, deixar de xutar llaunes buides pel carrer Escudillers quan tornes a casa.
Davant d’això, la Generalitat tracta d’imposar un escenari demencial: veïns conscienciats, tancats a casa a cal i canto per no posar en risc la seguretat d’aquests turistes que ens han de visitar (repeteixo: molt més infectats que nosaltres, segons deia el senyor hoteler de Girona). Potser també volen, no sé, que les famílies ofereixin les filles, qui sap, per a major dissipació de la xavalada nord Europea. Són tant rossos i parlen tant fluixet! Al cap i a la fi, ells paguen. Tots tancats a casa, veïns i cambrers, mirant per la finestra com els turistes fan botellon al carrer amb llaunes ESTRELLA DAMM. I quan algun guiri es posi calent i recargolant-se sobre l’asfalt reclami carn, envieu-li algun nebot. Què collons!: S’HAN DE DIVERTIR i fruir de LA CULTURA CATALANA.
Us parlava al principi del gran Poussin. La massacre dels innocents i les ciutats buides. Emplaçar la nostra presència en la mesura que figuretes de cera que el poder disposa tal com vol i en funció del pressupost. Habitants-figureta desproveïts de voluntat per no fer malbé la postal turística. Una ciutat d’ús exclusivament turístic amb figuretes de cera confinades, mossegant-se els llavis rere els “visillus”; figuretes aptes per infectar-se sempre i quan el client pagui.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.