Núria Alcober, sòcia-treballadora de La Deskomunal
El recent anunci de que la coneguda Sala Barts esdevingui la nova Casa de la Música de Barcelona ha estat una molt bona noticia, perquè suposa la recuperació d’un espai de titularitat municipal i això em fa pensar que prevaldrà el valor públic per sobre del valor comercial que fins ara s’estava desenvolupant en aquesta sala.
El circuit de Cases de la Música que fa més de 25 anys s’han anat desplegant pel país han permès desenvolupar projectes sociomusicals arrelats a cada un dels territoris amb l’objectiu de difondre i fomentar la música com una eina de transformació social. I és precisament és aquesta la mirada que ha de fer-se pròpia la nova Casa de la música de BCN. Sumar-se a la xarxa ja existent i aprofitar la visibilitat que proporciona la ciutat per posar en valor el projecte de les Cases desenvolupat fins ara.
Imaginar la nova Casa de la Música permet assajar en nous models de gestió i crec que és una bona oportunitat per considerar les entitats de cultura de base, així com les cooperatives culturals de la ciutat puguin gestionar un equipament com aquest. Per això espero que la licitació de la nova gestió s’allunyi de les lògiques capitalistes que moltes vegades veiem en els plecs de condicions, i que posi en valor les propostes d’arrelament al territori, la vocació del servei públic versus la indústria musical, la participació democràtica i horitzontal en la presa de decisions i que garanteixi unes condicions laborals dignes en un sector tant precaritzat com és el de la cultura. En definitiva, penso que és una bona oportunitat per obrir les portes a la gestió d’un equipament tant potent i complexe, a projectes de l’economia social de la ciutat i amb una llarga trajectòria en el sector musical.
La nova Casa de Música ha de continuar treballant en els eixos que ja s’està treballant en les altres Cases: la formació, el suport a la creació, les residències artístiques, els projectes d’intervenció comunitària a través de la música, l’exhibició i producció de concerts i cicles musicals, etc.
I a la vegada considero interessant introduir un nou eix de treball en format de laboratori experimental o banc de proves que permeti explorar fórmules alternatives en aspectes relacionats amb les condicions laborals dels i les treballadores de la cultura. Assajar noves fórmules autogestionades per a la gestió dels drets d’autor lluny de les desenvolupades fins ara de l’SGAE, promoure i explorar nous models de contractació de músics i personal tècnic, afavorir les creació de cooperatives de treball de músics, músiques i tècniques que permeti una ocupabilitat de qualitat i amb la garantia dels drets laborals d’aquestes treballadores de la cultura.
Núria Alcober, sòcia-treballadora de La Deskomunal
- Pots trobar els articles resum d’aquest reportatge aquí: Com imagineu una Casa de la Música de Barcelona? (1ª part) i (2ª part)
- I aquí pots trobar totes les opinions compartides.
Il·lustració de Xavier Alamany pel número 41 de Nativa en paper (cliqueu la imatge).
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.