Aleix Tobias, músic
Crec que seria molt important per un projecte així que fos mutant i integrador amb les necessitats de la gent que en vagi fent ús. Vull dir, que hi hagi un equip directiu que el gestioni, però que estigui obert a trobades o reunions on el participants puguin opinar i on aquest equip directiu reculli les propostes.
Perquè? Perquè després d’anys de participar o interactuar amb espais públics m’adono que si estan massa institucionalitzats o tancats en la gestió i la gent que en fa ús no pot decidir res sobre el com. Viuen un temps i al cap de poc es moren o mentre viuen no hi passa gran cosa. Potser funcionen a nivell logístic, però no tenen ànima, no hi ha vida. Recordo llocs com L’Espai, una sala genial quant a infraestructura i programació, però que era un lloc sense ànima.
A Tiana durant la primera dècada del 2000, amb un grup de músics, vam portar una associació de músics. L’ajuntament ens va deixar l’Antic Escorxador per assajar i crear, el gestionàvem nosaltres i va ser l’època de més creativitat del lloc perquè hi havia molta llibertat d’acció per part del participants. Tan bon punt la gestió la va portar l’ajuntament, es va refredar i ara són uns simples locals d’assaig.
Sé que és un tema complexe i ho dic com a mode de titular perquè és molt extens el debat, però crec que és important reflexionar-hi.
Llavors per a mi un espai de creativitat púbic, hauria de ser un espai on es donessin les facilitats perquè la música passi, Que vol dir això? no sempre vol dir, gaudir d’una infraestructura perfecte a nivell tècnic o d’instruments, si no que sigui un lloc on lla creativitat de les persones que hi participen sigui possible, sense límits, que la gent participi a crear-ho poc a poc, entre tots, i la direcció es dediqui a crear-lo juntament amb la gent però sobretot a donar les facilitats perquè les idees de tothom i tinguin cabuda. D’aquesta manera crec que seria un espai amb vida i la gent s’ho estimaria com quelcom propi.
- Participar en la construcció de les sales d’assaig. Podria ser un banc d’hores acumulades per exemple. Tantes hores poses-tantes hores tens dret a utilitzar els espais.
- Donar un espai a lutiers i constructors d’instruments ja siguin convencionals o no, on puguin treballar i crear i l’espai s’en beneficiï de les seves creacions.
- Un estudi de gravació
- Sales d’estudi individual i col·lectiu
- Espai per tallers, cursos a un baix preu
- Una discogràfica que editi els projectes que s’hi fan.
- Que tot l’espai fos un museu d’instruments del món, (dic aquí aquesta idea perquè no se on ubicar-la)
Pensant amb en com és la sala Barts, se’m fa molt difícil imaginar-m’ho ja que el veig molt fet l’espai. És el principal obstacle que em trobo a l’hora d’imaginar-me el recinte i les seves possibilitats.
Pel que fa a l’exposició o exhibició, quin tema! Fa molt de temps que dono voltes al tema ‘músic/concert/públic’ i sempre que puc intento trencar-ho. Per segons quins tipus de música com una òpera o una simfònica és complicat trobar altres opcions, és clar! Hi ha estils que generen aquesta distància però al final depèn bastant dels propis músics.
Per a mi seria molt important no fer un escenari; és la primera barrera. Deixaria que cada grup decidís on vol fer el concert i llavors decidiria si és factible o no. Potser algú decideix fer el bolo al lavabo perquè té una acústica determinada o perquè conceptualment encaixa en la seva proposta i la direcció del lloc i la tècnica haurien de mirar la viabilitat de la proposta. Aquest concepte hi ha molts músics que no se l’han ni plantejat mai. No pensen que hi hagi una altra opció que l’escenari o que l’escenari és el millor lloc per fer un concert. Per tan, el concepte, hauria d’estar molt ben explicat des del principi. El tema que em trobo en no posar escenaris és que les limitacions de públic son evidents. Però hi ha mil opcions. On visc jo, organitzem concerts. Primer ens pensàvem que teníem 4 espais (bar, teatre, església i exterior), però ara ja n’hem fet a mes de deu llocs diferents (i els que vindran) on no ens pensàvem que podíem.
Perquè passin coses diferents s’ha de pensar diferent. Per tant, organitzar diferent, dirigir diferent, programar diferent i donar espai a idees boges per les quals al principi no hi donaries ni un duro. Sé que és difícil en quelcom institucional, però al mateix temps encoratjador.
La interacció entre els músics es una cosa complexe i més si aquests toquen estils molt definits. Des de fora és molt difícil forçar-ho i és quelcom que requereix temps en una cultura com la nostra. Vull dir que altres països amb dos dies estàs tocant amb tothom i aquí tot plegat és una mica més lent. Varis punts que propiciarien trobada:
- Un bar obert fins tard on es pugui tocar espontàniament sense gaires límits. Diria que aquest és l’espai més important i que al final acabaria sent el centre de reunió de moltes trobades futures.
- Un espai dedicat exclusivament a això: una sala de trobades musicals on hagi la infraestructura necessària per les jams col.lectives (instruments no només convencionals i un equipament tècnic suficient, amplis, equip de veus, etc.)
- Observar quins músics i grups hi han jugat o interactuen amb l’espai i programar algun concert on hagin de crear alguna cosa junts. Això s’ha de fer amb molt tacte perquè tots ens hem trobat que de vegades ha sigut molt forçat i no han sortit coses interessants. Evidentment s’haurà de cagar-la molt per encertar-la de tant en tant.
- Els tallers ajuden molt a que hi hagi interaccions.
- Fer cursos concrets d’una setmana on les diferents disciplines hagin d’interactuar, concert final, jam oberta al públic, etc…
Aleix Tobias, músic
- Pots trobar els articles resum d’aquest reportatge aquí: Com imagineu una Casa de la Música de Barcelona? (1ª part) i (2ª part)
- I aquí pots trobar totes les opinions compartides.
Il·lustració de Xavier Alamany pel número 41 de Nativa en paper (cliqueu la imatge).
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.