Mar Medinyà, gestora cultural
Quina il·lusió saber que un lloc com la Barts es convertirà, suposadament, en un espai per a la música de totes! Ara potser faltaria posar-nos d’acord en el que suposa convocar un concurs públic en aquesta ciutat plena de corrupció cultural i establir el que significa la música en la nostra cultura i en un barri com el Raval.
De bones a primeres em sembla evident que l’exclusivitat i el hipsterisme que emanava fins ara de la Sala Barts haurà de desaparèixer per a convertir-se en un espai integrador i inclusiu, no tan sols de la cultura privilegiada, sinó també de la de totes les persones que ens envolten. I tot i que sembli una tasca impossible, no crec que ho sigui.
Jo personalment, que fa anys que visc entre els clarobscurs de la música clàssica, haig de dir que trobo molt a faltar un espai on la clàssica connecti amb la diversitat d’una ciutat com Barcelona; on es fusioni amb les persones que l’habiten, sense protocols exclusius ni nassos arrufats. És per això que penso que la futura Casa de la Música hauria de ser capaç de crear espais on la clàssica pugui entendre’s al mateix nivell que el trap o el reggaeton, on les ciutadanes tinguin l’opció d’escoltar com sona un violí de ben a prop i puguin experimentar els sons de la clàssica, destruïnt les barreres que la converteixen en quelcom incomprensible per a la immensa majoria de la gent.
Mar Medinyà, gestora cultural
- Pots trobar els articles resum d’aquest reportatge aquí: Com imagineu una Casa de la Música de Barcelona? (1ª part) i (2ª part)
- I aquí pots trobar totes les opinions compartides.
Il·lustració de Xavier Alamany pel número 41 de Nativa en paper (cliqueu la imatge).
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.