Adriano Galante, músic
La futura Casa de la Música de Barcelona hauria de servir de mirall de tot el que passa a la ciutat, amb una capacitat suficient d’obertura com per a donar-li vida a la seva activitat des de la diversitat, l’horitzontalitat i la gestió comunitària, impulsant just el contrari del que posen en pràctica la majoria d’espais i entitats musicals de l’Estat.
D’aquesta manera, l’organització interna, el funcionament i la programació podrien decidir-se democràticament gràcies a la cooperació de diferents col·lectius i de les persones que treballin o hi col·laborin del projecte, com moltes sales de concerts operen a Europa i alguns ateneus i associacions ho fan a Catalunya.
M’imagino una Casa de la Música atenta a la realitat social i cultural, sempre disponible, flexible i oberta a les comunitats musicals i el públic, amb activitat diària pensada més enllà dels mateixos concerts, tan matinal com nocturna, abraçant sempre la possibilitat d’oferir espais d’assaig, de debat, de formació, de gravació, d’innovació… Provocant que les coses passin allà perquè és un lloc comú i no un equipament d’un sol ús a la setmana, al mes o a l’any, com altres espais musicals ja existents; i amb condicions tècniques aptes per fer possible qualsevol proposta escènica, visual i sonora. Propostes en aquesta línia, com la setmana de No Callarem a la Presó Model, el BAM Cultura Viva durant la Mercè o l’Ateneu Popular de 9 Barris, entre d’altres, han demostrat que és possible un altra manera de fer a la música.
No podria pensar en aquesta Casa sense tenir en compte la paritat de gènere, tant en la gestió col·lectiva de l’espai com en la programació, així com sense oblidar la defensa de la llibertat d’expressió i dels drets laborals de tothom (tècniques, músiques, etc), sense oblidar la dignitat de totes les persones que es considerin treballadores de la música, siguin amateurs o professionals. La Casa de la Música de Barcelona també ha d’estar connectada amb el seu barri i altres barris, establir preus populars per facilitar l’entrada de tothom, oferir un servei de bar d’economia social i solidària, i sobre tot estar pensada des de dins cap a fora, podent sortir i fer al carrer sempre que sigui necessari”.
Adriano Galante, músic
- Pots trobar els articles resum d’aquest reportatge aquí: Com imagineu una Casa de la Música de Barcelona? (1ª part) i (2ª part)
- I aquí pots trobar totes les opinions compartides.
Il·lustració de Xavier Alamany pel número 41 de Nativa en paper (cliqueu la imatge).
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.