Intervenció de Mariona Moncunill al 18è Fòrum Indigestió.
El 1798 el cartògraf anglès James Rennell va fer aparèixer les inexistents muntanyes Kong a tots els mapes. Es tractava d’una inexpugnable serralada situada a l’oest d’Àfrica, que s’estenia com una barrera pel sud del riu Níger.
No era estrany que, en l’època, tant cartògrafs com exploradors s’inventessin accidents geogràfics a llocs que encara apareixen en blanc en els seus mapes, ja fos per error, per ambició o per estètica cartogràfica. El més sorprenent, però, és que les muntanyes Kong es van mantenir als mapes durant més d’un segle, fins i tot després d’haver-se demostrat inexistents:
Va ser només al 1889, amb els viatges del cartògraf francès Louis-Gustave Binger, que les coses van començar a canviar. Al Desembre de 1889, Binger es va dirigir a una distingida audiència de la Societat Geogràfica de París i va explicar el seu viatge al llarg del riu Níger des de Bamako (ara Mali) als afores de Kong. Què hi va trobar? “A l’horitzó, ni tan sols una filera de turons!”
Garfield, Simon (2012) On the Map: Why the World Looks the Way it Does. London: Profile Books. (pàg 209, traducció pròpia)
Fa pocs dies, en una festa d’aniversari al mig del bosc, algú em va parlar de la relació entre Alexander von Humboldt, un científic alemany considerat el pare de l’ecologia i Simon Bolívar. Sembla ser que Bolívar va inspirar-se en Humboldt en l’ús simbòlic de la naturalesa per arengar la revolució dels pobles natius de Sud-Amèrica que estaven identitàriament disgregats per les diferències culturals i les grans distàncies geogràfiques entre ells, però també com a conseqüència de segles de colonització.
Iban a mostrar al Viejo Mundo “la majestad” del Nuevo. El Chimborazo -que se había hecho famoso en todo el planeta gracias a los libros de Humboldt-, más que ninguna otra cosa, era la expresión perfecta de la revolución. (…) Desde allí, había visiones sin obstáculos del pasado y del futuro. Era “el trono de la naturaleza”, invencible, eterno y duradero.
Wulf, Andrea (2017) La invención de la naturaleza, el nuevo mundo de Alexander von Humboldt. Barcelona: Penguin Random House (pàg 205)
Foto: Carles Llàcer
Henry David Thoreau també es va sentir fortament influenciat per les idees de Humboldt quan el 1845 es va instal·lar a viure en una cabanya enmig del bosc al costat de la llacuna de Walden, als EEUU. Tot i que com Humboldt, Thoreau entenia la naturalesa com a ecosistema i en veia les dimensions econòmiques i polítiques, no podia evitar romantitzar-la.
El lugar donde habité estaba tan lejos como algunas de las regiones examinadas por los astrónomos durante la noche. Estamos acostumbrados a imaginar lugares extraños y deliciosos en algún rincón remoto y celestial del sistema, tras la constelación de la Silla de Casiopea, lejos de cualquier ruido y perturbación. Descubrí que mi casa tenia su asiento en una parte retirada del universo, y además eternamente nueva y sin profanar.
Thoreau, Henry David (2015) Walden. Madrid: Errata naturae (Pàg 93)
A la novel·la Anglaterra, Anglaterra, s’explica la creació d’un parc temàtic que reuniria el bo i millor d’Anglaterra, tant a nivell cultural com natural. Durant el procés de creació del parc, el magnat que ho idea tot plegat, explica al seu equip de treball com aconseguirà que Anglaterra, Anglaterra, el parc, es converteixi en la cosa mateixa, és a dir en la mateixa Anglaterra, a través de la naturalesa.
Ese lago que vislumbra en el horizonte es un embalse, pero cuando ya ocupa ese sitio varios años, cuando tiene peces dentro y las aves migratorias lo utilizan para hacer una escala, cuando la línea de árboles se ha adaptado al paraje y barquitas pintorescas lo surcan de un lado al otro, cuando esas cosas ocurren se convierte, triunfalmente, en un lago, ¿lo ve? Se convierte en la cosa misma.
Barnes, Julian (2002) Anglaterra, Anglaterra. Barcelona: Anagrama.Pàg 93.
El Rocky Mountain Arsenal era una fàbrica d’armament del govern dels Estats Units construïda a les Muntanyes Rocalloses durant la segona guerra mundial i que va estar en funcionament durant 40 anys. Durant aquest temps va contaminar la terra amb substàncies altament tòxiques fins el punt de que cap ésser humà hi volia posar un peu.
En part perquè és un lloc tan tòxic que la majoria de gent l’ha evitat durant dècades, ha ressorgit com un dels refugis de vida salvatge més remarcables. Les seves poblacions de vida salvatges són més diverses i abundants que les de qualsevol altre punt de les Rocalloses centrals, així que els treballadors de l’Arsenal ara dediquen una energia considerable no només a netejar els residus tòxics sinó també a promoure l’educació ambiental. Més i més visitants venen a l’arsenal a gaudir de les seves meravelles “naturals”, portant a alguns a anomenar-lo “el parc natural més irònic de la nació”
Cronon, William (1996) Uncommon Ground. Rethinking the Human Place in Nature. London, NY: WW Norton & Company. (Pàg 28, traducció pròpia)
Foto: Carles Llàcer
Més informació sobre el fòrum: 18è Fòrum Indigestió.
Aquí pots veure el fòrum sencer:
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.