(Com a part de la campanya de micro-finançament per al manteniment i transformació d’Indigestió, en la secció RetroNativa diverses persones recuperen continguts publicats anteriorment a Nativa.)
A mediados del 2013 pasó algo en Nativa. Empezaron a llenar la revista varios textos con tesis como sandías. Grandes, frescas, redondas. Tesis que contenían preocupaciones que han ido trazando el trabajo de reflexión y crítica de sus autoras. Uno de esos textos era de Marina Garcés, donde hablaba de lo apátrida como combate. Lo apátrida no como negación sino como pertenencia a lugares comunes que se construyen y significan en la práctica. Sé de un lugar, se titulaba.
SÉ D’UN LLOC, de Marina Garcés: “L’estiu és un temps propici per a deixar de circular i retrobar els llocs. Avui, 31 d’agost, passo l’última tarda al lloc on he estat gran part d’aquestes setmanes de calor: al peu d’una muntanya molt dura i a la vora del mar. Mentre miro per última vegada el traç d’aquesta carena i sento com augmenta el vent del nord, em pregunto què fa que un lloc sigui un lloc i què fa que pugui deixar de ser-ho.” Llegir més.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.