(Com a part de la campanya de micro-finançament per al manteniment i transformació d’Indigestió, en la secció RetroNativa diverses persones recuperen continguts publicats anteriorment a Nativa.)
Ramon Faura està emprenyat i en aquest article ve carregat de raons. Argumenta l’autor que Barcelona té un problema amb la música o, millor dit, una sèrie de problemes amb la música que han acabat per convertir l’expressió musical a la ciutat en “una activitat minoritària, marginal i sovint criminalitzada” o, en el millor dels casos, simplement en sinònim de soroll i molèstia.
Del que podriem anomenar una expressió categòrica (o fins i tot una exageració), Faura en fa una reflexió tan profunda com inquietant, que conclou en que la música en viu a Barcelona és una activitat proscrita. En l’article es parla d’exclusió, d’esnobismes, de complexes i, sobretot, de poder; de poder entès en un sentit ampli i que es desplega de formes múltiples i complexes.
No deixa d’admetre l’autor que aquest problema amb la música a Barcelona li resulta enigmàtic: les causes són moltes, fins i tot innombrables. En qualsevol cas, la lúcida declinació que fa d’exemples i motius ajuda enormement a l’exposició del problema, proposa un enfoc inteligent i insòlit i t’enfronta a reflexions que, com a mínim, ajuden a afinar l’oïda i a discenir música de soroll.
BARBÀRIE SÒNICA, de Ramon Faura: “Promoure la cultura és “generar més conflictes”. Totalment d’acord; per això encara m’interessa la paraula “cultura”. De fet, la cultura s’hauria d’encarregar sempre de fer visible aquells conflictes que els victoriosos tracten d’amagar sota l’entelèquia del consens. Però anem a la música que és, encara que no ho sembli, del que es queixa aquesta carta…” Llegir més
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.