(Com a part de la campanya de micro-finançament per al manteniment i transformació d’Indigestió, en la secció RetroNativa diverses persones recuperen continguts publicats anteriorment a Nativa.)
El Jordi Oliveras porta anys punxant-me, incomodant els meus intents frustrats de certeses temporals. Fent-me entendre que treballar en cultura implica comprometre’t amb la vida, deixar-te travessar, buscar altres formes de relacionar-nos, de viure junts, de qüestionar-nos què fem i com ho fem.
Per a mi Nativa i el Fòrum Indigestió són espais indispensables per a repensar-nos i créixer junts. Cada any espero impacient a veure com em sorprendrà el Fòrum, què em farà replantejar, com em farà somriure. Perquè molt poques vegades ens conviden a pensar-nos amb alegria. Un espai en què la cultura es converteix en reflexions, emocions, entranyes, comunitat i pura vida.
I no se m’ocorre res millor per explicar-ho que recordar la Maria Arnal cantant a l’últim Fòrum Indigestió. Si hagués d’escollir el meu millor moment musical de l’any, l’escolliria sense dubtar-ho. Un regal ple de pensament, alegria i vida.
“Aquest any les intervencions musicals de Pepe Rovira, Extraño Weys, Gerard Segura i Maria Arnal al Fòrum Indigestió han tingut un paper diferent al d’altres anys, potser equivalent al d’un discurs més. En aquest vídeo recollim el moment en què la Maria Arnal…” (llegir més -i veure el vídeo-)
Maria Arnal, al Fòrum Indigestió. 7-9-2016. Foto: Carles Llàcer.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.