(A partir d’avui, i com a part de la campanya de micro-finançament per al manteniment i transformació d’Indigestió, obrim la secció RetroNativa, en la que diverses persones recuperaran continguts publicats anteriorment a Nativa.)
Tenim poquíssimes cançons que ens parlin de què vol dir fer-se gran, de què vol dir envellir. A “Gerontofòbia musical”, Xavi Cervantes ens explica que li preocupa fer-se gran, però sobretot que li preocupa la indiferència musical. Una indiferència de la música (de les lletres) cap a l’envelliment. Una indiferència que contrasta amb el compromís de moltes persones grans amb la vida compartida, la cura, l’equitat i els drets en les nostres ciutats. Moltes persones grans amb les quals he tingut el plaer de treballar els darrers anys i amb les quals he tingut la sort d’aprendre a envellir.
Llegiu el text de Xavi Cervantes, lluiteu contra l’edatisme musical, canteu el tango que diu:
Cuando estemos viejos
yo te lo prometo
compañera mía,
serán nuestras horas
llenas de poesía.
GERONTOFÒBIA MUSICAL, de Xavier Cervantes: “Em preocupa fer-me vell. I com que sóc covard, m’espanta no estar a l’altura del que significa fer-se vell. Vull saber què significa fer-se vell, que sent la gent gran, com gestiona els afectes la gent gran. Quins sentiments els remouen…” Llegir més.
Xavi Cervantes al Fòrum Indigestió. Maig del 2015. Foto: Carles Llàcer.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.