(Com a part de la campanya de micro-finançament per al manteniment i transformació d’Indigestió, en la secció RetroNativa diverses persones recuperen continguts publicats anteriorment a Nativa.)
L’article que volem recomanar és el d’en Jaume Ayats: “El dit que assenyala la lluna: pensar les músiques en la societat contemporània”. Perquè incideix en el fet que la música és un espai social de trobada i d’interacció. Perquè posa de manifest que la dictadura cultural occidental és un prisma pervers en la interpretació de fets musicals d’altres cultures. Perquè, en definitiva, contribueix a desmuntar un seguit de premisses que subjuguen la música a les lleis d’un mercat que és precisament qui l’ha pervertida.
“El dit assenyala la lluna. La música és el dit. Com bé sabeu, l’estúpid mira el dit i no sap veure la lluna (potser amagada rere els núvols). Aquesta podria ser una via, o un esbós de metàfora, per acostar-nos a com entenen la música altres cultures i altres èpoques de la història. El que pretenc exposar en les línies que segueixen és com es va passar de l’interès per la lluna a l’interès pel dit. I també quin llegat sobre la música ens ha arribat dels temps de l’idealisme i del romanticisme ençà…” llegir més
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.