Skip to content


Barcelona i les polítiques culturals per a la música en viu

Escrit el 01/12/2015 per Xavier Cervantes García a la categoria Re-Visions.
Tags:

Debat zombie

Dilluns, 30 de novembre del 2015. Debat al CCCB sobre “Barcelona i les polítiques culturals per a la música en viu”, organitzat pel Primavera Pro i ASACC (Associació de Sales de Concerts de Catalunya), amb la col·laboració de l’Icub (Institut de Cultura de Barcelona).

Foto: Carles Llàcer

Foto: Carles Llàcer

 

Van ser dues hores d’opinions, com ara aquestes:

“He vist passar molts alcaldes i molts regidors de Cultura, i la música sempre ha sigut la gran oblidada. Si es cremés el Razzmatazz, faríem com es va fer amb el Liceu?” (Neo Sala, de Doctor Music).

“La música en viu existeix perquè la Guàrdia Urbana treballi” (Lluís Cabrera, del Taller de Músics).

“La cultura de base i de proximitat ha d’incloure la música” (Miquel Cabal, de l’Heliogàbal).

“És important protegir primer l’activitat i després aplicar polítiques, a vegades acompanyades de polítiques d’estímul que de tota manera no són les més importants (…) Ningú vol construir més sales. Necessitem més públic que sales” (Carmen Zapata, de l’ASACC).

“Cal facilitar els espais públics per assajar i dotar de recursos els barris. Barcelona s’ha fet ‘pureta'” (Marta Ardiaca, de la Capsa).

“Per què fa falta la música en directe? No fa falta. Hi ha molta gent que no va a concerts” (Ramon Faura, del grup Le Petit Ramon).

“Si algú tira endavant la música popular són els promotors privats, que des dels anys 70 han aconseguit crear un teixit. No hem de separar qui són els grans i els petits, sinó dotar de valor el sector” (Tito Ramoneda, de The Project).

“La millor manera d’ajudar un músic és que el paguin per tocar” (Javi Zarco, de Slow Walk Music).

“Estem assistint a un xoc de voluntats més que a un debat (…) Després de trenta anys el model no funciona, ni funcionarà. Hi ha conflictes inherents al sistema, i cal reconèixer que no anem tots a una. Qui posi en marxa les polítiques ha de tenir clar des de quin marc” (Quimantú Segura, La Bàscula).

“Porto dotze anys a l’administració municipal, i aquesta és l’última oportunitat per no fracassar (…) Tu fas una botifarrada i les normes són unes, però si fas un concert es tripliquen les normes” (Carles Sala, de l’Icub).

“No sé si el sector [musical] està desestructurat, però sí sé que hi ha una sola veu que diu: ‘Deixeu-nos fer’, perquè les traves són enormes. Treballem per un canvi de normativa, però no serà d’avui per demà” (Berta Sureda, comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona).

“El ‘deixeu-nos’ fer no és el mateix per a tothom (…) Cal que aflorin els espais cooperatius” (Jordi Oliveras, d’Indigestió).

[“Barcelona és una ciutat hostil per a la música en viu” (aquesta és meva)]

Foto: Carles Llàcer

Foto: Carles Llàcer

 

Relat gràfic de la trobada, realitzat per Pedro Strukelj:

cccb_pol_MusicaenViu_color

cccb_pol_MusicaenViu_02_color

cccb_pol_MusicaenViu_03_color


6 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.

  1. Quimantú Segura says

    Crec que el company Cervantes és molt modest, s’ha oblidat de recollir que ell va posar en joc una al·legoria que ajuda molt a entendre “el debat zombi”, em refereixo a la idea d’ecosistema.
    Faig resum a partir d’aquesta idea a risc d’equivocar-me i ser reduccionista:
    Hi ha qui vam assistir al debat preocupats per l’equilibri ecològic de l’ecosistema de la música en viu, a insistir en que cal tenir cura de TOTES les espècies que hi habiten, dels equilibris que hi ha entre elles, així com del seu entorn, per a poder assegurar que no se’ns extingeix cap espècie i que el medi ambient sigui habitable i respirable. Els que vam venir a defensar aquesta idea vam expressar la nostra preocupació pel fet que el mercat està desbocat, veu l’ecosistema com a possibilitat de negoci i vol explotar-lo fins i tot a costa de la seva supervivència. Vam deixar clar que les polítiques públiques, més que anar destinades a dialogar amb el mercat, haurien d’anar destinades a protegir l’ecosistema de la voracitat del mercat.
    D’altra banda hi va haver un grup de productors agrícoles preocupats perquè el mercat els obligava a vendre el seu producte per sota del preu de cost, van venir al debat a deixar patent que el paper de l’administració havia de ser la de garantir la continuïtat de la seva activitat mitjançant un accés just i igualitari a les subvencions i la retirada de les traves administratives a la seva activitat. Aquest últims van insistir en el fet que el paper i les reivindicacions dels ecologistes i dels productors agrícoles eren les mateixes i havien d’anar tots a una. Els ecologistes van expressar els seus dubtes sobre el fet que aquesta identificació fos pertinent i en Lluís Cabrera els va regalar un parell de carabasses ecològiques del seu hort.

  2. Pedro Strukelj says

    Por aquí os dejo mi crónica ilustrada…
    https://www.pedrostrukelj.com/2015/12/blog-post.html

Continuant la discussió

  1. Barcelona y las políticas culturales para la música en vivo | Cultura Bisagra linked to this post on 24/12/2015

    […] Nativa […]

  2. ¿Ciudades creativas y emprendedoras? Sin música en vivo, no – FELIX ORTEGA linked to this post on 26/09/2016

    […] míticas como Heliogàbal, o antaño Màgic, han sido el detonante para que el colectivo se movilice en favor de nuevas políticas culturales para la música en vivo, a través de artículos y foros de debate impulsados por la asociación de salas ASACC y los […]

  3. ¿Ciudades creativas y emprendedoras? Sin música en vivo, no | RedClash linked to this post on 30/12/2016

    […] míticas como Heliogàbal, o antaño Màgic, han sido el detonante para que el colectivo se movilice en favor de nuevas políticas culturales para la música en vivo, a través de artículos y foros de debate impulsados por la asociación de salas ASACC y los […]



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Daniel: Muito bom. Muy Bueno!
  • enric: Grácies Ramon. Ho descrius amb molta profunfitat i bellesa.
  • Bani: He sentido a menudo las mismas cosas pero jamás hubiera sido capaz de expresarlas tan bien… Una abraçada
  • Capi: M’ha encantat.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )