Skip to content


Qui ocupa el debat cultural?

Escrit el 25/07/2015 per Jordi Oliveras a la categoria ARTICLES.
Tags:

Article escrit per al nº11 de  Cafeambllet

No fa gaire parlàvem amb un amic de la desafecció cultural. Fent un paralelisme amb la suposada desafecció envers les institucions polítiques, parlàvem de la manca de preocupació de la majoria de la gent envers el mon de la cultura. Sobre aquesta qüestió vam improvisar tres respostes.

La primera resposta tenia a veure amb la dimensió pública estatal de la cultura. Mirant d’on venia la pregunta que ens fèiem, en el transfons hi havia una qüestió molt recorrent en les converses de gent que treballa en cultura, que és la comparació amb el que passa en educació i sanitat. La gent es mobilitza per les escoles i la sanitat públiques, es diu, i no per la cultura. Em sembla que darrera d’aquesta comparació hi ha una idea equivocada: els museus i altres espais culturals no tenen en realitat la mateixa importància per la nostra vida cultural que els hospitals i CAPS per la salut, o que les escoles i universitats per l’educació. Potser la part més important de la nostra vida cultural passa per altres llocs, tant públics com privats, diferents a aquests pretesos centres de la cultura, i per tant la comparació no és bona.

El capitalisme cultural no només vol que comprem cultura, també ha tingut molt d’interès en proporcionar-nos els seus paràmetres per entendre la vida

La segona resposta tenia a veure amb l’absència de sensació d’escassedat de productes culturals. Si pensem que escoltar música, veure pel·lícules, llegir i navegar per internet, són, segons les estadístiques, les nostres principals pràctiques culturals, sembla que tenim força recursos i possibilitats per a dur-les a terme. Sense anar més lluny, des que hi ha ràdios, televisions, biblioteques públiques o internet sempre hem tingut finestres a través de les quals accedir a producció cultural amb poca despesa. De fet, molta més que el temps de que disposem. El capitalisme cultural no només vol que comprem cultura, també ha tingut molt d’interès en proporcionar-nos els seus paràmetres per entendre la vida, i per a fer això, l’accés no pot ser restringit.

La tercera resposta que vam improvisar deia que, en comparació amb altres àmbits de la vida, la gent potser no hem acabat d’assumir que la cultura sigui cosa d’uns altres (artistes, gestors, empreses…) en qui delegar. Afortunadament, tenim recursos per a poder muntar les nostres celebracions, inventar històries per als nostres fills, fer les nostres festes, tenir les nostres tertúlies i elaborar els nostres imaginaris. Bona part de l’activitat cultural encara té la seva autonomia i no acabem d’assumir que això sigui cosa d’un expert o professional.

Bona part de l’activitat cultural encara té la seva autonomia i no acabem d’assumir que això sigui cosa d’un expert o professional

En els espais de debat professionals sobre cultura sovint es diu que el que hi ha darrera aquestes tres respostes són dimensions sense connexió: que la cultura que es cuida en determinats centres culturals, habitualment públics, la que ocupa de forma més massiva el mercat a través dels grans mitjans, i la que té una dimensió més humana i pròxima responen a paràmetres diferents que no convé barrejar. Però no sembla que aquests àmbits estiguin tant inconnexes. Les sales de festes tancades i insonoritzades, per exemple, contenen una activitat força semblant al que d’altres pretenen realitzar en un parc públic per a celebrar aniversaris, o les sales de concerts una activitat similar a la dels músics que volen tocar al carrer, o la realització cinematogràfica a la d’alguns treballs domèstics que la gent fem amb els nostres ordinadors. Unes persegueixen el “segell de qualitat” de la cultura i d’altres no, però el que hi ha en joc en relació a la gestió del simbòlic, els patrons de gènere, les formes d’entendre el poder, o l’aprenentatge de la vida en comú, és força semblant en totes aquestes dimensions.

La qüestió és que en el fons poques vegades, quan parlem de cultura assumint determinats debats oficials, la gent ens posem al centre

Hi ha coincidències pel que fa a l’activitat humana que està en joc i també hi ha punts de conflicte i tensions, ja sigui en forma de debats formals o d’accions soterrades, per la seva conquesta. Penso, per exemple, en l’ús d’internet o l’ocupació de l’espai públic. Potser aquí no hi ha aquella desafecció que comentàvem.

La qüestió és que en el fons poques vegades, quan parlem de cultura assumint determinats debats oficials, la gent ens posem al centre. El més habitual és que aquest centre estigui ocupat per aquelles tasques de recerca i avenç cultural que dèiem i els seus protagonistes, o per la viabilitat i potencial de creixement de l’activitat cultural econòmica. La cultura és un espai de conflicte sobre el qual diferents grups amb interessos propis batallen i sovint ocupen el centre del debat, i poques vegades el centre és la nostra autonomia cultural. I si aquelles són les preguntes, segurament és normal que responguem amb cert desinterès.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Daniel: Muito bom. Muy Bueno!
  • enric: Grácies Ramon. Ho descrius amb molta profunfitat i bellesa.
  • Bani: He sentido a menudo las mismas cosas pero jamás hubiera sido capaz de expresarlas tan bien… Una abraçada
  • Capi: M’ha encantat.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )