PEU DE PÀGINA #18: Montsalvatge
Al compositor i crític musical Xavier Montsalvatge (1912-2002), un dels autors amb més de renom de la música clàssica catalana contemporània, li agradava rebuscar en la cultura popular material per a les seves obres. A mitjans dels anys 50, durant la composició de la banda sonora de la pel·lícula “Distrito quinto” de Julio Coll (1957), es va trobar amb un repte: “La productora li va posar Distrito quinto perquè [el film] tractava sobre el món de la mafia. Em va semblar que quedaria bonic si se sentia una harmònica. Quan vaig decidir utilitzar-la i ja tenia la música escrita vaig pensar: bé, ¿i qui tocarà l’harmònica? Vaig descobrir que hi ha un cambrer d’un bar de Gràcia que la tocava molt bé, vaig contactar-ho i ell va ser qui la va tocar a la pel·lícula”, explica.
Durant la retrospectiva amb motiu del seu centenari que va passar pel Palau Robert de Barcelona sota el títol de “Mig violí, una butaca i un piano”, s’exposava una llista 21 de les cançons favorites de Montsalvatge. La selecció denota una varietat de gustos musicals en què, de nou, el món popular i més immediat es barreja amb obres cabdals de la clàssica. La mescla esborrava totes les (suposadades) línies jeràrquiques entre els gèneres. Aquesta és la llista:
“La Flauta màgica”, de W.A. Mozart
“Michelle”, The Beatles
“Concerto for Orchestra”, Béla Bartok
“Peter Grimes”, Benjamin Britten
“Fall Breaks and Back to Winter (The Woody Woodpecker Symphony)”, The Beach Boys
“Tu le laissers aller”, Charles Aznavour
“Io son l’umile ancella”. Adriana Lecuovreur. Francesco Cilea
“Polka”. The Golden Age. Dmitri Shostakovich
“Movements perpétuels”, Francis Poulenc
“Porgy and Bess”, George Gershwin
“Gianni Schicchi”, Giacomo Puccini
“The Consul”, Gian Carlo Menotti
“Falstaff”, Giuseppe Verdi
“Dido’s lament”. Dido & Aeneas. Henry Purcell
“Historie du soldat”, Igor Stravinsky
“Concertino”, Jean Françaix
“Concert en sol majeur”, Maurice Ravel
“Sketches of Spain”, Miles Davis
“Violin concerto en D major”, Pyotr Ilyich Tchaikovsky
“Piano concerto in B minor”, Sergéi Rachmaninov.
“Valse triste”, Jean Sibelius
Una bona mostra de les seves investigacions amb la música popular són les peces que integren “Cinco canciones negras” (1945), un estudi sobre la música afrocubana que avui en dia encara tensa la relació entre l’alta i la baixa cultura:
[youtube wuZDpAUiEk0 640 360]
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.