Skip to content


Vincles

Escrit el 22/05/2014 per Olga Ábalos a la categoria Peus de pàgina.
Tags:

PEU DE PÀGINA #14: VINCLES

Recentment un conegut que ha aconseguit tirar endavant un modest projecte relacionat amb la música amb l’ajuda del patrocini d’una marca de cerveses m’explicava que “no es fiquen massa en el tema musical”. I continuava: “només ens demanen que aconseguim alguns grups grans”. Pel to de veu del meu interloculor vaig deduir que aquella condició no li resultava especialment traumàtica. La il·lusió i l’entusiasme per aconseguir fer viable el projecte –és a dir, pagar despeses, un mínim sou als qui hi treballen,…- es sopreposava a qualsevol crítica o queixa.  No és la primera persona amb qui he mantingut converses semblants aquests dies, una època en què la presència dels logotips de les corporacions del lúpol és més present que mai ara que s’acosta la temporada forta dels festivals de música.

Que certes persones que es mouen en una tessitura infinitament més petita que la dels grans certamens musicals acceptin tenir un lligam amb multinacionals cerveseres m’ha fet pensar en l’article “La carcoma”, signat el 2012 pel periodista Nando Cruz. Hi comparava el funcionament del patrocini agresiu amb el modus vivendi del corc de la fusta, perquè avança implacablement en totes les direccions, excavant galeries invisibles. I quan es fa visible, ja és massa tard perquè la fusta està malalta. El text és contundent i amb un punt apocalíptic però precisament per això convida a no deixar de banda una visió crítica sobre la relació amb certs patrocinis a tots els nivells, especialment quan se’n deriva un impacte en la nostra educació cultural i humana.

Actualment tant les cerveseres com altres grans marques comercials s’han fet molt i molt visibles i ocupen una bona part del nostre entorn quotidià: des del mobiliari d’un bar a la lona que tapa l’equip de so en un escenari on es fa un concert passant pel product placement en sèries de televisió o en forma de falques publicitàries simpàtiques enmig de retransmissions esportives. Aquest fet condueix a preguntar-se pels mecanismes d’ocupació de la realitat que han posat en pràctica aquestes corporacions i en com el món, i en especial el de la cultura, s’ha tornat permeable i porós per a elles.

El patrocini privat no és un sistema que calgui refusar de per sí. Tradicionalment part de les festes majors dels nostres pobles i barris s’han finançat amb les aportacions dels comerços locals. Un petit festival de jazz com L‘Estival de Jazz d’Igualada va aconseguir fer-se realitat l’any passat gràcies al propi teixit de la ciutat. Com? A banda d’una campanya de micromecenantge per internet, els organitzadors -un grup de gent que volta els 30 anys- van posar en pràctica una tècnica molt vella: anar botiga a botiga i empresa a empresa explicant la seva idea. Poc a poc, amb 50€ d’aquí i 300€ d’allà, van reunir prou diners per pagar totes les despeses i alhora fer partícep a tot l’entorn social i comercial igualadí.

Una iniciativa com la de l’Estival de Jazz -que no és l’única, per cert- demostra que no tots els esponsors són iguals, ni tots els vincles que s’estableixen per trobar suport són iguals. En una època de penúries econòmiques i falta de recolzament públic, el finançament privat és una possible solució. El perill és creure que el teu patrocionador és un convidat de pedra amoral i sense més intencions que les immediates. Potser cal mesurar aquestes intencions en cada cas i treure’n conclusions, especialment en un context tant delicat com el de la cultura.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Bianca: Propongo que nos juntemos!
  • Monica: Uff como la verdad te hace daño!!! Superrrr
  • Myriam Perea: Magnífico! Divertido porque es certero.
  • Montse: Me ha encantado leerlo. Gracias!

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )