#6: Blues (I)
Fa pocs dies un dels joves cadells del Hill Country Blues del Mississipí, el bateria Cedric Burnside*, de 35 anys, recordava durant una entrevista amb una periodista que quan tenia 4 o 5 anys jugava innocentment mentre el seu pare, el seu avi – el mític bluesman elèctric R. L. Burnside -, i altres senyors bevien moonshine (whisky destil·lat de forma casolana), i feien jams de blues en unes festes que duraven tot el cap de setmana. Va créixer rodejat de música i de blues. Als 12 anys ja composava i als 13 va sortir de gira per primera vegada amb el seu avi. “Porto el blues a la sang. Jo sóc blues”, deia amb un ampli somriure deixant a la vista una gran dentadura blanca.
– De què parlen les lletres de les teves cançons? – pregunta la periodista.
– Parlo de la meva vida, de les coses que em passen. Normalment quan algú pensa en el blues, pensa en coses com els assassinats, que la dona et deixi,… Però el blues també és quedar-se sense llum durant dues setmanes perquè no pots pagar la factura o quedar-te tirat amb el cotxe i que en aquella carretera no hi passi ningú durant hores. A mi m’ha passat! He escrit moltes cançons plorant per coses com aquesta – confessa Burnside.
– Coses com aquestes també estan passant aquí en aquests moments…
– ah!
– … Sí, hi ha gent a qui fan fora de casa seva perquè no la pot pagar.
Cedric Burnside va assentir amb el cap. No semblava massa impressionat.
*En aquest video es veu a Cedric tocant la bateria al costat del seu avi R. L. Burnside i els Jon Spencer Blues Explosion:
[youtube AJZXru33ETI 640 360]
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.