PEUS DE PÀGINA #1 – EL SO DE LA CRISI
S’acostuma a dir que la música experimental viu en la seva pròpia bombolla i que, degut a la seva forma sonora tant abstracta, on moltes vegades no hi ha ni referències harmòniques ni rítmiques, és complicat establir-hi una vinculació directe amb el present més enllà del dia i hora en que es composa o interpreta. El músic i artista sonor Edu Comelles, tarragoní afiançat a València, està obrint nous camins que fan que aquesta aquesta correlació entre la música i el context social en què es produeix sigui més natural i conseqüent.
D’una banda, al costat de Juanjo Palacio va comisariar el projecte discogràfic “Sonidos en recesión” (Lea, 2013), en què 28 artistes sonors i fonografistes aportaven una peça sonora inspirada en la pregunta: “a què sona la crisi econòmica?” L’objectiu, però, era fugir del soroll obvi de la protesta (crits d’una manifestació?) i que “reflecteixin acústicament un temps complexe i convuls com l’actual”.
I d’altra banda, amb el seu darrer disc, “A Country Falling Apart” (Audiotalaia, 2013), set talls de muntatges a base de gravacions de camp realitzades en espais afectats per la crisi econòmica: “totes les fons sonores estan relaciones d’alguna manera amb temes com la negligència, l’abandonament o la deixadesa.” Tots els sons són enregistrats a Espanya, “un país que es fa miques”. I la majoria a València, bressol de la corrupció immobiliària i de la construcció desmesurada. Comelles ha posat el micròfon en una aula sense alumnes, en un molí d’aigua abandonat, locals industrials buits i altres llocs paralitzats. El resultat és un compendi de sons inquietantment familiars –com un grup de mosques al voltant d’una guineu morta– entre els quals, en algun moment, sembla que s’escoli alguna psicofonia. És el nostre jo interior que sembla cridar auxili.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.