Els que volen aplicar la nova llei de l’avortament són els mateixos que van llençar una croada contra els matrimonis homosexuals… els mateixos que durant la nit del 11-M deien que les bombes les havia posat ETA i els mateixos que diuen que a Catalunya està prohibit parlar en castellà. Són els mateixos que la setmana passada van fer la salutació feixista al col·legi d’advocats de Madrid i els mateixos que van negar-se a que es retirés el deganat honorífic de Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera de l’il·lustre col·legi d’advocats… els mateixos que a la mínima ocasió es disfressen amb peinetes, vels, escapularis i encaixos negres; són els mateixos que parlen d’Espanya com una gran nació amb “3.000 anys d’història i que això ho haurien de saber els nens”, menystenint fins i tot, no només la història sinó, també i sobretot, i sorprenentment, els tòtems que diuen venerar; per exemple, Felipe II, segons molts historiadors, el veritable inventor de la “espanyolitat”; Felipe II, sí, el de l’Escorial, que enrogiria d’ira si pogués escoltar una cínica cleptòmana assegurar que Espanya és anterior a la Ilíada d’Homer. I ells, els de l’avortament, també són, i és clar, els mateixos que diuen que una reforma laboral que ja compta amb un 27% d’aturats és la ideologia que “ha portat més progrés a la humanitat”… els mateixos que un cop i un altre empastifen la dignitat del càrrec que ocupen rebaixant-se servilment, sigui davant del Sheldon Adelson o sigui llegint un còdex fonològic en anglès per vendre el Madrid més cursi que mai s’hagi sentit, en un anglès lamentable i fent un ridícul planetari. I són els mateixos que ostenten les seves obsessions malaltisses lluint abdominals insanes, fruit evident d’un desordre psicològic. Un vell sempre és un vell, amb o sense abdominals. 
Els mateixos que van assistir a una reunió a las Açores per condemnar 1.000.0000 d’iraquians a la mort (sí, ja van més d’un milió) per unes armes que mai van existir… i els mateixos que en una reunió del G-8, com uns fanfarrons de caserna, grollers, nouvinguts, profundament vulgars, posaven els peus sobre la taula (amb prou feines hi arribaven)…i els mateixos, també, que van muntar una boda hortera a l’Escorial amb una part considerable dels convidats posteriorment imputats i on la trama Gürtel s’hi va deixar 32.452 euros en ves a saber què… llums, deien… I ja que parlem de festes, els que volen prohibir l’avortament són els mateixos que l’any 2006, arran de la visita del Papa en motiu del V Encuentro Mundial de la Familia, van desviar fons públics i van arruïnar definitivament la televisió valenciana (només en contractes per retransmetre la visita: 11 milions d’euros)… i els mateixos que van distreure les nostres orelles amb les paraules més ensucrades i miserables de la corrupció espanyola: “Oye… que te sigo queriendo mucho”… “Y yo también… te quería haber llamado, para contarte todo (…). Pero sobre todo para decirte que te quiero un huevo”…
i els mateixos, ja que hi som, que si bé es preocupen de l’embrió ja se’n despreocupen més quan aquest és grandet i viatja en metro… sí: els mateixos que han tractat d’ocultar, amb amenaces, xantatges i prevaricacions, l’accident del metro valència del 3 de juliol de 2006 (43 morts i 43 ferits)… Per suposat, són els mateixos del cas Bárcenas (aquí ja no cal cap cita el peu)… tot un partit polític, sencer, articulat des de la corrupció… segons Bárcenas i tants d’altres, amb una doble comptabilitat, amb comptes a Suïssa i ves a saber on més… tot un partit cobrant en negre… els mateixos antiavortistes, sí, que tenen un president que ni tant sols té la dignitat de respondre als periodistes, que s’escapa corrent com un cuc per la porta de servei del senat, o que recorre a les pantalles de plasma per tractar de dissimular la seva profunda estultícia (La deshonestedat encara és presumpta?)… un partit, els mateixos, que mentre la gent es manifestava contra la llei de l’avortament, veia com els cossos policials escorcollaven la seu central al Carrer Gènova, sota ordre del jutge Ruz, per obtenir unes proves que ells, els mateixos de la llei de l’avortament, obstinadament destrueixen, proves en paper o en bits o en què sé jo… 
I evidentment, faltaria, són els mateixos que han venut la sanitat al capital privat per fer negoci, que han criminalitzat als metges quan aquests s’han mostrat crítics, tot i que han estat els metges qui s’han carregat sobre les espatlles les retallades per tractar de minorar (impossible) l’espoli a un dret fonamental, el de la salut, que és patrimoni de tots… i els mateixos, parlem d’hospitals, convé no oblidar-ho, que en el seu, diguem-ne “interès ambigu” pel món sanitari es comporten com els “nostres” Boi Ruiz o els “nostres” Crespo… Els mateixos, en definitiva, que construeixen aeroports sense avions, que col·loquen en càrrecs administratius (públics) a tota la seva camarilla de parent i amics illetrats i profundament rancorosos només per a que insultin els aturats… els mateixos que han enfonsat Caja Madrid[22], i tantes altres, i no només ens han costat uns 1000 euros per ciutadà (incloc nens), sinó que ho han anunciat entre rialles de cretí espantat, i que a més, tenen una llarga llista de suïcidis a l’esquena provocat per la infàmia hipotecària… són els mateixos que han fet coses molt pitjors que encara no sabem o sí sabem però que ja no ens caben en aquest full…
Seria un consol poder dir que són reaccionaris, que són moralment atàvics, que estan marcats per una fe que frega el fanatisme… per desgràcia ni això, només són estafadors cobdiciosos, usurpadors, que operen emparats en el soroll de les mesures administratives que apliquen, que ja no saben, potser ni tant sols volen, guardar les aparences. Cada cop serà pitjor.
Fàstic. Brutal.
Els del PSOE són també la mateixa merda. En alguns casos, només quasi la mateixa merda.
Ho dic perquè els alegats molt airats contra el PP em semblen, voluntariament o no, crides a una victòria del PSOE amb IU com a crossa.
Marc, per suposat. Em limitava a posar en fila algunes de les coses del partit que ara governa i, sobretot, que ara vol “prohibir” l’avortament.
D’altra banda, i t’ho dic cordialment, em cansa que quan ets crític amb una cosa, algu doni per fet que recolzes la (suposadament) contrária. Però bé, al meny has tingut el detall de no retreure’m Cuba…
No volia dir això. Per això he dit “voluntariament o no”.
El que em em refereixo és que a vegades fem (i m’hi incloc) algunes reflexions que, són legítimes per si mateixes, però que ens situen en un context estratègic estrany. Per exemple, moltes de les retallades que enumeres ja les va iniciar el PSOE. De fet, moltes de les retallades del PP haguèssin estat impossibles sense el pacte PP-PSOE per facilitar el pagament del deute. Tampoc dic que estigui malament, nomès que situa l’article en un potencialitat que potser no era la desitjada.
No entès això de Cuba…
La potencialitat d’un text, afortunadament, està en mans del lector. Si per a tu, enumerar alguns dels episodis protagonitzats per l’actual partit al govern, el PP, és afavorir “en un context estratègic” al PSOE, em sembla tant respectable, com, des del meu punt de vista, desvinculat de la pura literalitat del text.
La meva opció política mai s’ha debatut entre el PP i el PSOE; per tant, en el meu cas, criticar a uns mai ha significat aprovar (o afavorir) el que fan els altres.
D’altra banda, i ja al marge del text (que tampoc dóna per més) em sembla un flac favor a la pura reflexió llegir la crítica a A, com un recolzament a B… bàsicament per què també hi ha una C, una D, una E, etc…
Reduir-ho tot al bipartidisme, en qualsevol àmbit de discussió, em sembla poc productiu; com quan durant la guerra freda, les critiques a determinada política Norteamericana eren desqualificades com a pro-soviètiques o a l’inrevés (d’aquí la broma sobre Cuba).
Doncs, sí, ho penso. De la mateixa manera que concebre encara la realitat política com “els franquistes i la esquerra” ajuda molt poc a entendre les noves forrmes d’autoritarisme que s’articulen a partir d’instàncies com la UE o la Troika.
Marc, sobre el que em comentaves de “la part de culpa” dels altres… la columna de febrer, en certa forma en parla.
https://nativa.cat.mialias.net/2014/02/sprezzatura-socialista/