Skip to content


Què faríes tu en el meu lloc?

Escrit el 22/10/2013 per Rubén Martínez a la categoria Lotería de palabras.
Tags:
Versión en castellano de este texto

Som a principis de l’any 2.300, just el moment en què ha començat a confirmar-se una notícia perturbadora. Pel que sembla, hi ha éssers creats artificialment que han aconseguit camuflar la seva naturalesa inorgànica i han establert vincles d’amistat amb éssers humans. Escapant al control institucional, s’han anat generant comunitats i xarxes mixtes on, sense saber-ho, músculs i cables viuen en concòrdia.

Alguns intel·lectuals neomaterialistes creuen que aquests llaços són impossibles de diferenciar dels ja establerts entre éssers humans i que, ben mirat, poc importa. Altres corrents de pensament, preocupades per la corrosió social i moral que suposa donar per naturals aquestes relacions, han llençat diverses conjectures sobre com descobrir si el teu amic beu aigua o oli industrial. Algunes teories treballen a partir de metodologies mecàniques. Per dur-les a terme, tan sols cal un martell, un cisell i creuar els dits. Altres hipòtesis es basen en argúcies discursives. Els qui les defensen, asseguren que si se segueixen certs consells i es condueix de manera adequada la conversa, es pot descobrir quin tipus de subjecte tens davant. Això ha obert camí per a l’aparició de best sellers amarillistes que han rebentat el mercat editorial (sí, encara existeix) sota títols com “llibertat, igualtat i entrades USB” o “I si dorms amb una estufa però no ho saps?”. Les autoritats estan una mica nervioses. En tots els col·legis nord-americans es recomana veure Blade Runner diàriament. A Europa, han crescut els grups de lectura sobre Robespierre. A Àsia, passen del debat sense entendre a què respon tanta preocupació.

Enmig de tot aquest sarau, dos amics queden per prendre un cafè. Porten temps mantenint el contacte, però fa molt que no queden en persona. Volen veure’s fa mesos, però la cita s’ha posposat una vegada i una altra, bé per la incapacitat per gestionar el seu temps, bé per una profunda incomoditat existencial. Tots dos tenen consciència de ser plenament humans, però li han donat tantes voltes a l’assumpte que fins i tot han arribat a dubtar sobre la seva pròpia naturalesa. S’estimen profundament, però davant la insistència mediàtica i la revolada social, no poden desfer-se de la sospita sobre l’altre.

En el cap d’un ressona allò de “I si el Jordi fos un d’ells?”. En el cap de l’altre, ressona “I si en Miquel fos un d’ells?”. El Jordi és un socialdemòcrata convençut. En Miquel, un anarcocapitalista dels que marquen època. I si les seves posicions polítiques contraposades, més que fer malbé han enriquit la seva amistat, per què l’entesa entre els ossos i el titani hauria de ser ara un problema?. El cas és que no poden mantenir-se al marge d’aquest tema. Ben mirat, l’autenticitat de la seva amistat entraria en crisi si descobreixen que l’altre ha ocultat una cosa tan important. No és solament la por a mantenir una relació amb un organisme estrany, sinó sospitar que la mentida tal vegada hagi format part del seu llaç des del moment en què es van conèixer. D’altra banda, també poden arribar a entendre que l’altre ho hagi ocultat. Pot ser la por al rebuig quan la relació començava a quallar sigui suficient motiu per evitar posar un tema tan abjecte sobre la taula. Barrejat amb totes aquestes preguntes, temen convertir la feliç trobada en un interrogatori (donant a entendre que dubten del seu amic) o veure’s sotmesos a un judici en el què hauran de demostrar si el seu fur intern xorreja sang o algorismes. Tot apunta a que serà un cafè de difícil digestió.

Hores abans de veure’s, tots dos reflexionen sobre com abordar el tema. En Miquel, després de donar-hi moltes voltes, arriba a una conclusió. El Jordi, després de donar-hi d’altres, arriba a la mateixa. Quan aparegui el tema compartiran el seu terrible dubte amb un: “què faries tu en el meu lloc?”. Tots dos es [ajprat8] prenen molt seriosament aquesta postura, adonant-se que solament l’altre pot comprendre millor que ells alguna cosa que se’ls escapa. Descobrint per un moment que el Jordi coneix millor al Miquel que ell mateix i, viceversa. Sense encara veure’s, en parcel·les separades, ja han donat resposta a la pregunta sobre l’origen i l’autenticitat del seu vincle. Doncs no troben millor manera de solucionar aquesta malifeta identitària que deliberar amb un amic quin camí prendre.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Daniel: Muito bom. Muy Bueno!
  • enric: Grácies Ramon. Ho descrius amb molta profunfitat i bellesa.
  • Bani: He sentido a menudo las mismas cosas pero jamás hubiera sido capaz de expresarlas tan bien… Una abraçada
  • Capi: M’ha encantat.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )