Skip to content


Recuperant textos (2)

Escrit el 01/09/2013 per admin a la categoria ARTICLES.
Tags:

Una altra remesa d’alguns dels textos més llegits durant els darrers mesos, per si te’ls has perdut i et ve de gust llegir-los:

CULTURA I MERCAT

Acumulación por desposesión, de Rubén Martínez.

“Lo que es deseable no es un mundo sin mercados y sin derechos, sino un mundo sin capitalismo. Mercados que respondan a necesidades y no fijados como medios abiertos a la explotación y la especulación; derechos que sirvan para confirmarnos como una sociedad justa y no como pretextos para la desposesión.”

Menys indústries i més cultura, de Marta Ardiaca, Rafa Milán i Jordi Oliveras.

“En conclusió, pensem que lluitar per la cultura avui no ha de consistir en recuperar un projecte cultural centrat en l’aliança de mercat i estat, i assumit per exèrcits d’emprenedors i especialistes. Lluitar per la cultura ha de suposar la revisió de 30 anys llargs de discurs adossat al poder, i pensar en la cultura com quelcom que es construeix des de baix, buscant models de gestió conseqüents amb aquesta idea.”

Innovar desobedeciendo, de Rubén Martínez.

“Esta “otra” manera de emprender y esas “otras” maneras de innovar se basan en algo obvio: las demandas sociales no siempre son mercantiles y los deseos de transformar nuestras formas de vida no se limitan a consumir nuevos productos o servicios. Desde luego, en los tiempos que vivimos, las demandas colectivas expresadas con mayor viveza, en absoluto esperamos que sean asistidas por el mercado hegemónico.”

Entrevista a Hodei Esteban “Los gaztetxes son una alternativa, un ejemplo y un espacio donde  aprender muchísimo”, de Marc Balfagón

Cine Liberté, de Marta Vallejo.

“Hace una década que el Liberté está cerrado. El segundo plan de ajuste estructural consideró que el sector audiovisual era un sector estrictamente mercantil y se procedió a la privatización de todas las salas del país. Los encargados de gestionar privadamente las salas públicas pronto se sacudieron las butacas para hacer terrenos en venta. Y cuando los negocios no funcionaron, los cines muertos de Dakar se fueron convirtiendo en conchas vacías y chorretones de pelis de Bruce Lee en las paredes.”

 

MÚSICA, CULTURA I COMPROMÍS POLÍTIC

El don de la oportunidad, de Lucía Lijtmaer.

“O igual es que quien no defiende lo que nos quitan es porque no cree que sea necesario. Según esta premisa, la tarea del artista no tiene nada que ver con el mundo real sino que está buscando algo mucho más refinado en lo que ocuparse. A ratos admiro esa postura, esa maravillosa manera de no dejarse tocar por lo que pasa. De hecho, la envidio, porque a mí ya no me sirve ni la telebasura para distraerme de toda esta mierda.”

L’oportunitat d’un gos, de David Carabén.

“Crec fermament que l’únic compromís que se li hauria d’exigir a un artista és el compromís amb la seva obra. És a dir, amb l’exercici de manipular la forma fins a trobar-li un sentit, estètic, moral, polític, vital, digue-m’ho tu, és igual. Perquè aquest compromís és molt més radical que qualsevol posicionament polític. Perquè aquest compromís és l’únic que permet descobrir-nos com no pensàvem que érem, descobrir que som animals plens de contradiccions, covards, obsedits, esquifits, grans, llestos, valents, loquaços…”

Artur Mas i el marqués del Vasto, de Ramón Faura

“La vessant humana dels mossos retratats contrasta amb el subtext èpic del titular: Els mossos recorden la seva fidelitat a la Generalitat en cas de conflicte. Se’ns anuncia guerra i, tanmateix, si ens cenyim a la foto, només un bromista els confiaria la defensa del seu país. L’any 2012 ningú guanya una guerra calçat amb espardenyes i cobert amb un barret de copa. En tot cas, molt menys amenaçadors que quan es vesteixen, per posar un exemple, de manifestants violents. Vam veure les imatges a youtube. Així sí que feien por. Cap rostre a la vista. Empatia zero. Per suposat menys amenaçadors que quan es vesteixen d’anti-avalots. L’armilla blau marí amb botons platejats cedeix el pas al negre; el popelín de la camisa, al cuir i al plàstic; les espardenyes de Valls a les botes d’assalt. No, quan el casc opac reemplaça el barret de copa no fan cap gràcia..”

Thatcher y el neoliberalismo cultural, de Isidro López.

“Pero hay que insistir en que el triunfo, la verdadera originalidad de Thatcher, fue fundamentalmente cultural. En una entrevista en la que hablaba sobre la fe protestante, Margaret Thatcher llegaba a decir que la pobreza en los países desarrollados se manifiesta como una “incapacidad para la previsión y el ahorro” que tiene su origen en un “grave defecto de la personalidad”. Por supuesto, a nadie debe escapársele que el propósito último de este tipo de discurso es romper cualquier modelo de solidaridad social que redunde en mecanismos de redistribución de la riqueza en unos mínimos términos de justicia social”.

Pop Is Dead, de Lluís Nacenta.

“Acabar aquestes línies dient que, com que hem descartat la perspectiva evolutiva de la cançó popular, no té sentit dir ara si el rock és o no conservador, si va endavant o enrera, seria tan elegant com trampós. Perquè el problema que apuntava Beatriz Preciado seguiria en peu: què fa el rock avui en termes polítics? A la llum del què hem argumentat fins aquí, és fa difícil de dir-ho, però em sembla que, pel seu joc de circulació i alteració dels clixés, i pel caràcter obert a la complexitat del sentit que hi pren el so, el rock pot ser, no sé si un element de progrés, però tal vegada una cosa més perillosa: un infiltrat al cor mateix de les línies enemigues.”.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Daniel: Muito bom. Muy Bueno!
  • enric: Grácies Ramon. Ho descrius amb molta profunfitat i bellesa.
  • Bani: He sentido a menudo las mismas cosas pero jamás hubiera sido capaz de expresarlas tan bien… Una abraçada
  • Capi: M’ha encantat.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )