Aquest dissabte 9 de febrer ha acabat la vuitena edició de la BCNEGRA, la trobada de novel·la negra de Barcelona. Nou dies d’activitats al voltant del relat criminal que, en realitat, serveixen per parlar de moltes altres coses. Com el gènere que celebra, posa en valor i reivindica, la BCNEGRA toca de peus a terra i aborda temes com la corrupció política, la màfia, les fronteres, la immigració, els moviments socials, el paper dels artistes en moments de crisi o el canvi climàtic.
Signatura de llibres i fan d’Andreu Martín*, llibreria Negra i Criminal, Barceloneta
*La senyora rossa a la seva dreta és l’escriptora sueca Kristina Ohlsson, i el de la dreta no és Eduardo Mendoza sinó un poli que ha assessorat l’autor en la seva última novel·la.
Comandada pel Paco Camarassa (incansable llibreter afincat a la Negra i Criminal de la Barceloneta), per mi la BCNEGRA és un oasi de plaer, un lloc on accedir als continguts de forma diferent, sense l’altivesa dels actes acadèmics ni la banalitat de l’oci més adotzenat. De fet, és l’eclosió de la feina diària del Paco, la Montse Clavé i el seu equip (recomano, si es té un mínim interès en el tema, inscriure’s a la seva newsletter setmanal, que és capaç de reconciliar-te amb el món en deu línies). És una mica friki, ho reconec, però no cal anar-hi disfressat i la gent és amable, no crida ni cal fer més dispendi que el carnet de la biblioteca (que, a hores d’ara, encara és gratuït). També té una part més institucional i seriosa, com el lliurament del Premi Pepe Carvalho, que es fa al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
La BCNEGRA té diverses seus, però la més concorreguda és la Capella del carrer Hospital. M’agrada anar a la primera sessió de la tarda, on la mitjana d’edat passa dels 60 i em sento com en una trobada secreta d’amics dels meus tiets. Conforme va avançant la tarda el públic rejoveneix i es diversifica, fins a arribar a un ple absolut a les sessions de les 7. Sessions que poden ser taules rodones, presentacions de llibres, converses o conferències. Aquest any he sentit reflexions interessants sobre el Mediterrani com a identitat, i la importància que hi té la cultura popular (taula rodona sobre Camilleri [en aquest cas a la Biblioteca Jaume Fuster, a Lesseps]), la construcció de les ciutats (la història de Bilbao o el projecte cultural de Getafe), sobre la frontera entre la veritat i la versemblança, i el pacte escriptor-lector (escriptor Cercas vs. penalista Monguilod), sobre els premis literaris, la indústria editorial i la novel·la negra (Lorenzo Silva i Carlos Zanón) o sobre el compromís social i polític dels escriptors (Maj Sjöwall fotent-les a tort i a dret).
La trobada s’acaba el dissabte al migdia, a la Barceloneta, amb la possibilitat d’obtenir dedicatòries dels teus autors preferits -això si, a banda d’agafar llibres de la biblioteca, et pots permetre de comprar-ne algun-, al mateix temps que degustes vi negre i musclos al vapor, per la patilla. És com la festa major d’hivern d’un gènere literari sovint considerat menor, és a dir, d’un codi suposadament tancat, d’unes normes d’entrada fixes, que no són més que el pretext per descobrir mons diferents i reconèixer el propi. M’agrada pensar que encara és possible fer coses així: partir d’un suposat lloc comú i ampliar horitzons. I fer-ho bé i amb certa alegria.
Podeu llegir un relat més com cal del que ha estat la BCNEGRA 2013 aquí.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.