Skip to content


Els sotasignants

Escrit el 06/02/2013 per Marta Vallejo a la categoria Postals de Yakaar.
Tags:
Hay una traducción al castellano de este texto

S’obre el teló i es veu una sala plena d’intel·lectuals discutint sobre els fragments de coneixement que han donat forma a la nostra imatge mental de l’Àfrica. Es tanca el teló.

S’obre el teló i sentim per la ràdio la notícia de la destrucció de diversos manuscrits arxivats a l’Institut Ahmed-Baba de Tombuctú. Es tanca el teló.

S’obre el telò i els intel·lectuals de la sala decideixen per unanimitat escriure i signar un manifest clar i contundent en contra de la destrucció del patrimoni cultural malienc (i africà i mundial). A continuació assistim a una llarga i aferrissada discussió sobre la terminologia a emprar al manifest de rebuig. Es tanca el teló.

S’obre el teló i tres dies després el manifest està enllestit i signat per dues organitzacions acadèmiques en representació de la comunitat intel·lectual africana. Entre bambalines, s’ha decidit que la única manera d’emetre un manifest prou contundent sense haver de negociar cada coma, és que els intel·lectuals no signin amb el seu nom, sinó per delegació a través de dues organitzacions de renom dedicades a la recerca. Es tanca el teló.

S’obre el teló i llegim un article sobre un enorme escàndol de corrupció que implica a la cúpula del partit al govern a Espanya, president inclòs. Es tanca el teló.

S’obre el teló i rebem a través de múltiples xarxes socials una petició demanant la dimissió del president del govern espanyol i de tots aquells membres del Partit Popular que estiguin implicats en aquesta nova entrega de les històries per no dormir del finançament il·legal de partits polítics. Es tanca el teló.

S’obre el teló i passats quatre dies, la petició compta ja amb més de vuit-centes mil signatures. El president del govern espanyol no ha dimitit. Es tanca el teló.

El pati de butaques, ple de gom a gom, esdevé una llista eterna de signatures en potència. Els nostres intel·lectuals debatent-se amb precisió sobre com connectar la complexitat teòrica de l’escenari oest africà i la contundència dels fets. Els nostres ciutadans indignats afirmant davant el mirall negre de la pantalla la ràbia per una nova presa de pèl, cada dia més descreguts.

La qüestió de la signatura reivindicativa podria quedar-se en un parell d’acudits amb poca gràcia si no fos perquè planteja un parell de preguntes clau. D’una banda, com mobilitzar el pensament “especialitzat” més enllà de les paraules. De l’altra, com fer que els manifests com a forma d’acció política de baix cost, activin la potència política dels nostres éssers, reflexius i putejats.

Pels intel·lectuals tancats a la sala de conferències, el seu nom en forma de signatura, esdevé un cos. No donen la cara, donen el nom. I s’esmercen per denominar la immediatesa amb un rigor malaltís, intentant agafar l’aigua amb els dits.

Pels internautes tancats a casa, la signatura esdevé massa, una acumulació de xifres que aspiren a ser número tendent a l’infinit. I la cara i la cartera tremolant per la immediatesa  de l’acomiadament o el cop de porra. Transformant el desacord en ennunciats que diuen No i li esgarrapen finestres a un món que reclama cossos, que busca brega i acaba jugant al solitari.

Davant la impotència del pensament endreçat i les passions de sudoku, l’Achille Mbembé apel·la a la construcció de reserves de vida. D’espais que es situen més enllà de la divisió entre allò que és racional i allò espiritual. Un punt de partida indeterminat des d’on negar-se a ser només un estómac o un cervell, per ser actors vius (cossos, passions, símbols) d’una economia humana.

Una economia, el manifest fundacional de la qual siguin les paraules Frantz Fanon: “hem de fer les coses d’una altra manera”. I els sotasginants surtin de la crisi de la imaginació conjugant la carn i el nom.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Conxa: Totalment d’acord, fa 26 anys ja em varem classificar com “madre añosa” i que?…graci2es
  • Baikal: Como la vida misma… Me reído a morir, me encantó! Justo me lo pasó una compañera porque me...
  • Lola: Totalment identificada,9anys de cansament i es casa vida social. Moltes gràcies.
  • Bianca: Propongo que nos juntemos!

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )