Doncs si, el popArb ja és un clàssic. Vuit edicions donen permís per dir-ho. Parlar de festival de grups emergents ja no té sentit a aquestes alçades. Estan on estan -els grups i el festival- i no és un mal lloc. Es tracta d’un festival que té els seus grups clàssics, les seves fidelitats, les seves lloables tradicions, i si no els coneixes val la pena que ho facis.
Mishima, Love of Lesbian, Sidonie, Els Surfing Sirles, Dj 2d2, Dj Delafé,… són gent que passen sovint pel PopArb, i si hi tornen deuen tenir els seus motius. Perquè els tracten amb la humanitat i amabilitat que espera un músic, perquè saben que passaran un bon cap de setmana, perquè es senten part d’allò,…
També hi ha els més clàssics encara, i la renovació, com a la vida mateixa. La generació del popArb no és d’aquelles que es mira el melic, sola contra el món. Aquest any repeteix el Quimi Portet, i hi toquen els Brighton 64, formació històrica dels anys vuitanta barcelonins. I propostes dels darrers anys, com Mates Mates, Maria Coma, Very Pomelo, Litoral i d’altres.
I encara que a vegades es miri la música com una abstracció, el popArb passa en un lloc molt concret, Arbúcies. Espais super agradables, i una gent amb una tradició organitzativa i acollidora, que es nota només per a bé, en el transcurs del cap de setmana.
Més informació: https://www.poparb.cat/
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.