Aquesta cita es publica originalment a Bagdadcafebcn.
La fuerza invisible de las imágenes
Intervenció de Pilar Monsell al 18è Fòrum Indigestió. Las imágenes tienen su propia fuerza invisible que existe más allá del sentido en el que han sido encerradas por los consensos sociales o políticos y por los usos a los que han sido sometidas contra su propia voluntad o la de quienes las han creado o […]
Make Música de Costellada Great Again
Intervenció d’Edi Pou al 18è Fòrum Indigestió. Estic molt content de ser al Fòrum Indigestió, perquè fa 6 anys havia de participar-hi com a músic i la nit abans em va agafar una indigestió increïble, vaig estar vomitant tota la nit i no vaig poder venir! Avui em trec l’espina. Els meus minuts de xerrada […]
Que nos quiten lo bailao
Intervenció d’Ester Jordana al 18è Fòrum Indigestió. Las verdaderas revoluciones son las se que bailan. Bailan la insumisión, bailan la indisciplina, bailan la desobediencia, bailan la rebeldía. Se baila la rabia que hace estallar el orden de un sentido común que mata. Ese orden del “esto es lo que hay”, de “las utopías son utopías […]
què és allò universal? qui ho ha decidit??
què és cultura?
Gràcies.
Algunes idees i divagacions per a una possible resposta: és universal “l’excedent” de temps necessari per aprendre a pescar un peix i cuinar-lo i compartir-lo i menjar-lo. O per observar els qui ballen, o canten abans de ballar o cantar. O per recordar els qui van inventar Ícar i els qui van idear màquines voladores (no us creieu que eren militars!). Atenció que sempre hi ha gent disposada a “prioritzar” l’ús d’aquest temps “sobrer” i a decidir en nom d’altres, o en nom de “tota la humanitat” qui hi té dret (més o menys) i quina és la forma adequada d’emprar-lo: primer roba i menjar i després els ritmes, els dibuixos o les acrobàcies, o les converses… Hi ha una esquerda molt més profunda que l’econòmica, la que “regala” o “nega” el temps universalment necessari per a les pràctiques més antigues i més contemporànies. La trampa de parlar de “banc del temps” amaga una mitja veritat, la riquesa o la pobresa cultural (de saló o d’intempèrie) depenen d’unes “agències” invisibles que l’atorguen o l’escanyen o l’administren i que es complauen en una nova forma d’esclavatge: la del robatori del temps. Es podrien reconsiderar els mapes geo-polítics del planeta en funció de la “renda-de-temps-per-càpita”? Seria imaginable alguna cimera (tipus G-7 o Davos) dels països més rics en temps? La desmemòria és un dels símptomes de totes les barbàries, perquè per rememorar cal disposar de temps.
La cultura és com voler tenir un hort bonic: podem comprar les millors llavors o ens en poden donar, però el que és inevitable és haver-lo de CULTIVAR. I el que fem amb les “carxofes” ja és assumpte nostre.