e Ellos no socavaran su privilegio |Nativa
Skip to content


Ellos no socavaran su privilegio

Escrit el 29/01/2012 per Roser Mendoza a la categoria Bagdadcafebcn.
Tags: .

Aquesta cita es publica originalment a Bagdadcafebcn.

«¿Podemos esperar razonablemente que aquellos que tienen un monopolio sobre lo universal trabajen para socavar su propio privilegio? Tal es, de hecho, una de las principales contradicciones de cualquier política cultural. Podemos seguir enumerando las estrategias de mala fe mediante las cuales los privilegiados de la cultura tienden a perpetuar su monopolio, a menudo bajo la apariencia de sacrificarlo: ya sea la condena verbal de la desposesión cultural (hoy en día atribuida a la alegada bancarrota del sistema escolar) o las rehabilitaciones, tan espectaculares como ineficaces, que apuntan a universalizar exigencias culturales sin universalizar las condiciones que las hacen asequibles.»

Pierre Bourdieu, (2005) «El propósito de la sociología reflexiva» En Pierre Bourdieu  ; Loïc Wacquant Una invitación a la sociología. Buenos Aires. Siglo XXI Editores. p.139, [An Invitation to Reflexive Sociology. University of Chicago Press 1992]

3 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.

  1. tant se val says

    què és allò universal? qui ho ha decidit??
    què és cultura?

    Gràcies.

  2. Pruden Panadès says

    Algunes idees i divagacions per a una possible resposta: és universal “l’excedent” de temps necessari per aprendre a pescar un peix i cuinar-lo i compartir-lo i menjar-lo. O per observar els qui ballen, o canten abans de ballar o cantar. O per recordar els qui van inventar Ícar i els qui van idear màquines voladores (no us creieu que eren militars!). Atenció que sempre hi ha gent disposada a “prioritzar” l’ús d’aquest temps “sobrer” i a decidir en nom d’altres, o en nom de “tota la humanitat” qui hi té dret (més o menys) i quina és la forma adequada d’emprar-lo: primer roba i menjar i després els ritmes, els dibuixos o les acrobàcies, o les converses… Hi ha una esquerda molt més profunda que l’econòmica, la que “regala” o “nega” el temps universalment necessari per a les pràctiques més antigues i més contemporànies. La trampa de parlar de “banc del temps” amaga una mitja veritat, la riquesa o la pobresa cultural (de saló o d’intempèrie) depenen d’unes “agències” invisibles que l’atorguen o l’escanyen o l’administren i que es complauen en una nova forma d’esclavatge: la del robatori del temps. Es podrien reconsiderar els mapes geo-polítics del planeta en funció de la “renda-de-temps-per-càpita”? Seria imaginable alguna cimera (tipus G-7 o Davos) dels països més rics en temps? La desmemòria és un dels símptomes de totes les barbàries, perquè per rememorar cal disposar de temps.

  3. Manel Gris says

    La cultura és com voler tenir un hort bonic: podem comprar les millors llavors o ens en poden donar, però el que és inevitable és haver-lo de CULTIVAR. I el que fem amb les “carxofes” ja és assumpte nostre.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

Autors

Arxius

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)nativa.cat

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )