Aquesta cita es publica originalment a Bagdadcafebcn.
- Aplec dels Ports: quaranta-cinc anys generant cultura crítica a les ruralitats del País Valencià
Aquest esdeveniment autogestionat resisteix com una iniciativa cultural àmpliament estimada localment - Emmarcar. A propòsit de Difàcil
El passat 28 de novembre es va inaugurar a La Capella, una exposició d'infants de l'Escola Aldana amb l'artista Jaume Clotet sota el nom de Difàcil. - Què pot el cooperativisme cultural?
Des dels anys seixanta i setanta, articular-se com a cooperativa no havia estat una opció prioritària per organitzar-se en cultura. Ara ho torna a ser. - Crida per col·laboracions a Nativa
Des de la cooperativa La Murga fem una crida per trobar gent que vulgui elaborar propostes per publicar a nativa.cat, relacionades amb la idea de polititzar el malestar. - La casa i la culturaEl preu de l’habitatge és un important condicionant de la vida cultural.
- 19O- Discofòrum al CATEl pròxim dissabte, dia 19, de 12:00 a 14:00 hi haurà un discofòrum al bar del CAT, obert a qualsevol persona que hi vulgui participar.
- 21O – Una cistella cultural?Una tertúlia per conversar sobre què pot aprendre el cooperativisme cultural del cooperativisme agroecològic.
- Per quins mèrits? Per cap, que jo sàpiga
En la primera part d’aquest assaget, vam veure com la cultura de l’esforç individual va començar-se a desenvolupar a Europa a finals de l’edat mitjana... - Coronada
Entre nosotros la llamábamos la Reina de la Calle, de esta callecita estrecha que era mi calle antes de ser mía. - El treball cultural que volemDes de la cooperativa la Murga proposem una trobada per parlar del treball cultural, partint de vivències particulars per buscar llocs comuns.
què és allò universal? qui ho ha decidit??
què és cultura?
Gràcies.
Algunes idees i divagacions per a una possible resposta: és universal “l’excedent” de temps necessari per aprendre a pescar un peix i cuinar-lo i compartir-lo i menjar-lo. O per observar els qui ballen, o canten abans de ballar o cantar. O per recordar els qui van inventar Ícar i els qui van idear màquines voladores (no us creieu que eren militars!). Atenció que sempre hi ha gent disposada a “prioritzar” l’ús d’aquest temps “sobrer” i a decidir en nom d’altres, o en nom de “tota la humanitat” qui hi té dret (més o menys) i quina és la forma adequada d’emprar-lo: primer roba i menjar i després els ritmes, els dibuixos o les acrobàcies, o les converses… Hi ha una esquerda molt més profunda que l’econòmica, la que “regala” o “nega” el temps universalment necessari per a les pràctiques més antigues i més contemporànies. La trampa de parlar de “banc del temps” amaga una mitja veritat, la riquesa o la pobresa cultural (de saló o d’intempèrie) depenen d’unes “agències” invisibles que l’atorguen o l’escanyen o l’administren i que es complauen en una nova forma d’esclavatge: la del robatori del temps. Es podrien reconsiderar els mapes geo-polítics del planeta en funció de la “renda-de-temps-per-càpita”? Seria imaginable alguna cimera (tipus G-7 o Davos) dels països més rics en temps? La desmemòria és un dels símptomes de totes les barbàries, perquè per rememorar cal disposar de temps.
La cultura és com voler tenir un hort bonic: podem comprar les millors llavors o ens en poden donar, però el que és inevitable és haver-lo de CULTIVAR. I el que fem amb les “carxofes” ja és assumpte nostre.