Festival Mira!
Fabra i Coats, 5/11/2011
Per Antònia Folguera. @bzzzbip
Des del Dissabte dia 5 de Novembre, que no s’escolta res més: Ha nascut un nou festival a Barcelona. Sembla que en una ciutat on aixeques una pedra i et surten vint Video Jockeys, on hi ha una bona oferta formativa en arts audiovisuals, on hi ha segells de música electrònica dels virtuals i dels que fan discos “de veritat”, hi ha encara pocs llocs on poder realitzar en condicions directes audiovisuals, on la meitat “video” te la mateixa importància que la meitat “audio”.
El MiRA, festival de Música i Recerca Audiovisual, neix amb la voluntat de fer xarxa amb els artistes i col.lectius locals, i amb l’intenció de crear un espai, pensant exclusivament en la naturalesa dels directes de música electrònica, sovint molt estàtics on els músics i Vjs miren fixament la pantalla del ordinador. La part escenogràfica i visual va fer honor al terme “recerca” i és fàcil d’intuir que molts festivals “grans” es posaran les piles en aquest sentit: esperem mappings de tot tipus en un futur proper. Per a qui resulti alié el concepte, mapping és una tècnica audiovisual que consisteix en projectar imatges a sobre d’una superficie, sel·leccionant-ne d’una manera molt precisa els volums i contorns i creant diversos efectes de moviment.
El festival es va celebrar a la rehabilitada fàbrica Fabra i Coats, en una única jornada en la que van desfilar tant artistes de l’escena electrònica local, com Pina, els Downliners Sekt, Cauto, Aster o bRUNA, com “caps de cartell” internacionals: l’holandès Kettle i els ja veterans Plaid. Tots ells acompanyats de diferents artistes coneguts per la majoria d’aficionats a la cultura Vj: Els Videokratz i Proletari Arts, el col.lectiu Visitor o Do not disturb.
Part de l’èxit del MiRA va ser sens dubte el públic, que encara que no coneixia moltes de les propostes que s’hi presentaven (per exemple, DOSF era el primer cop que tocaven junts, i no tenen cap disc al mercat) mirava amb atenció el que passava al escenari amb cara d’apreciar-ho de debò. Una de les frases més escoltades era: “¿On s’amaga normalment tota aquesta gent?” demostrant de que a Catalunya hi ha un public nombrós aficionat a la música electrònica, però un tant dispers i amb ganes de que hi hagi esdeveniments que facin de punt de reunió.
Només la pluja va posar la nota discordant i va aiguar el mapping de Desilence Studio, a la façana de la Fabra i Coats i que servia de punt final a una nit en que segurament tots els assistents ens en vam anar a dormir amb un somriure d’orella a orella i amb el desig de tornar-hi l’any que ve.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.