El dia en què el món es va despertar amb la mort d’Steve Jobs, el Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya presentava la seva 44a edició a l’Hotel Melià de Sitges marcada per la temàtica de la intel·ligència artificial i una destacada presència de cinema produït a Catalunya. La pel·lícula “EVA”, dirigida pel debutant Kike Maíllo i que s’estrenarà a les sales comercials el proper 28 d’octubre amb 250 còpies, va ser l’encarregada d’obrir el festival amb la difícil missió d’acomplir les expectatives, tant per ser una pel·lícula d’un gènere tan inèdit en el nostre país com és el de la ciència ficció, com per ser “la primera vegada que una pel·lícula en català obre el festival”, afirmació que s’ha anat repetint com un eco innesgotable i sense matisos des que es va fer pública la programació del festival.
El discurs innaugural del director del festival, Àngel Sala, va ser com la xerrada d’un entrenador de futbol abans de jugar una gran final. Desbordant d’optimisme i entusiasme. Va lloar la industria del cinema català i augurà sense dil·lacions que “guanyarem els Oscars” amb “Pa Negre”, d’Agustí Villaronga. Precisament aquest film és una de les quatre superproduccions catalanes que han rebut un considerable finançament públic. Les altres grans apostes de la darrera etapa de la Conselleria de Cultura han estat “Bruc”, dirigida per Daniel Benmayor, i “Herois”, de Pau Freixas, que ja s’han estrenat. “EVA”, que era la que faltava, es presentava aquella nit.
El que es va veure a Sitges va ser una cinta on es combinen algunes escenes rodades en català, altres doblades al català i una majoria rodades en castellà. El resultat és una pel·lícula bilingüe, estranyament bilingüe, diria jo. En cap moment els catalanoparlants i els castellanoparlants es barregen i el català queda gairebé reduït a les converses del protagonista Alex Garel (interpretat per Daniel Brühl, que per cert ha fet un excel·lent esforç per doblar-se al català dignament tot i no parlar-ho) amb els robots i androides que hi surten (entre ells, Lluis Homar). Els altres actors, Marta Etura i Albert Amman, només parlen en castellà. La nena protagonista sí que parla els dos idiomes però… bé, paro aquí perquè no vull ser spolier… La realitat lingüística d'”EVA” és forçada i això em fa pensar en si realment calia intentar obtenir un film en català, fos com fos. “EVA” també té una versió original en castellà (que ja es presentà a la passada Mostra de Venècia i és la que ha adquirit la distribuïdora internacional) que pot entendre tothom i, al meu entendre, és on la interpretació actoral té més sentit.
El film ha rebut importants subvencions tant del Ministerio de Cultura com de la Generalitat de Catalunya. I també de TV3, que presentava “EVA” en els seus informatius com una “coproducció” pròpia. Degut a aquesta diversitat d’interessos de les parts subvencionants, es dóna la sorprenent situació que mentre desde l’ICIC la versió “original” es considera que és la bilingüe, per a la distribuidora internacional Wild Bunch l’”original” és la rodada en castellà. “EVA” és tan sols un exemple més del gran escoll que suposa tirar endavant un projecte cinematogràfic d’aquesta ambició i envergadura econòmica i logística i alhora lluitar per la integritat de l’obra cinematogràfica. Seria molt interessant en aquest cas preguntar als productors com han hagut de lidiar amb totes les parts implicades i aconseguir que tothom quedi content: director, actors, entitats subvencionants, distribuïdora,… Sigui com sigui, la versió catalana d'”EVA” no em va deixar tan mal gust de boca com per exemple “En la ciudad” i “Ficción”, ambdués de Cesc Gay, mermades per culpa d’un doblatge al català innecessari i desconcertant. Afortunadament sembla que la nova Llei del Cinema a Catalunya vetllarà per a que no s’hagin de doblar ni subtitular les llengües cooficials (article 18) i per a respectar d’idioma original, sigui quin sigui, ja que també ha de ser considerat una opció artística, estètica i cultural. Esperem que així sigui i que les pel·lícules que han rebut subvencions públiques i de participacíó de Tv3 segueixin igualment aquesta premisa.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.