Skip to content


Joni ho deixa anar

Escrit el 01/04/2011 per admin a la categoria Ho deixo anar, Periodisme musical.
Tags: , .

Per Joni D (Hace Color)

En el nostre planeta, que no te perquè ser l’únic, hi ha especies animals en les quals els seus individus per sentir-se membres de l’espècie necessiten formar-ne part del ramat. Una de les diferències amb l’ésser humà, tot i el nostre innegable animalisme, és que hi ha persones que prefereixen sortir-ne del ramat i ser individus crítics. Aquesta capacitat individual, per a qui ostenta el poder, és un element negatiu doncs les persones, quan se senten part del grup, quan formen part del ramat allunyat de l’existència d’aquest raonament crític, són més fàcilment manipulables, així ens ho ha demostrat la història infinitat de vegades. La burgesia catalana, com a poder real en aquest sistema capitalista que vivim no n’és menys, i, òbviament, preferiria tenir com a súbdits persones membres d’un col·lectiu homogeni en tots els aspectes vitals, inclòs l’aspecte cultural i dintre d’aquest també el musical. D’altra banda, avui en dia, una de les formes més clares que tenen els poderosos de mostrar la seva força és el poder de la comunicació representat pels mitjans. I per acabar de situar en context aquest “Ho deixo anar” no oblidem que patim un moment de crisi creat per aquest capitalisme, representat, al nostre territori, per aquesta burgesia. Crisi que NO TOTHOM pateix per igual i que pot fer despertar consciències adormides en els que més durament la pateixen.

Un cop fet aquest petit i breu anàlisi introductori aniré al gra.

El periodista argentí Horacio Verbitsky va escriure: Periodismo es difundir aquello que alguien no quiere que se sepa; el resto es propaganda.

Quan al nostre país la gran majoria dels mitjans de comunicació es posen d’acord, no és casualitat. Per sort, però, he pogut escriure “la gran majoria” en comptes de TOTS, per que òbviament la gran majoria dels mitjans de comunicació estan a les mans de la nostra burgesia, però NO TOTS, i n’hi ha que encara resisteixen.

Si a més tenim en compte el moment de crisi econòmica en que vivim, crisi que fa més grans les diferències econòmiques i que crea més pobresa mentre continua creant la mateixa riquesa, que, no casualment, continua enriquint als de sempre, el nostre esperit crític ens indica que aquest periodisme homogeneïtzat en comptes d’informar està fent propaganda.

I si afegim la importància que te per alguns que la música catalana sigui nyonya (música per a tietes crec que va dir Pau Riba, jo aniria més lluny i diria música per a padrines de Sarrià i Pedralbes) i reflecteixi el mon que es viu dins una bombolla social, allunyada de la realitat de molts barris, a mi em sembla que alguna cosa fa pudor.

A Cuba durant molts anys el poder va voler fer creure al poble que TOTS eren Fidel, aquí, a casa nostra, ens volen fer creure que musicalment a TOTS ens agrada el mateix.

Ryszard Kapuscinski, un altre periodista, va deixar escrit: Si entre las muchas verdades eliges una sola y la persigues ciegamente, ella se convertirá en falsedad, y tú en un fanático. No hi ha mal pitjor per a la música catalana que aquesta homogeneïtzació.

A continuació algunes de les coses que ens diuen els nostres periodistes (molts d’ells amics meus) en relació a aquests que estan tan de moda a la Catalunya en crisi del segle XXI:

  • Portem anys i panys esperant (…) que un artista alternatiu en català (…) es posi en boca de TOTHOM” (Jordi Bianciotto, Nativa, novembre 2009).
  • ¿Com es porta la pressió de gravar un disc que TOT Catalunya espera?” (Nando Cruz, El Periódico, 15 de març de 2011).
  • Unes lletres (…) en que TOTHOM es pot reconèixer” (Juan Manuel Freire, El Periódico, 24 de març de 2011).
  • En TOT moment, un fenomen qualificat com a positiu per TOTHOM” (Helena Morén Alegret, www.enderrock.cat, 17 de març de 2011).
  • TOTS ens trobarem amb una grata sorpresa” (Xavier Mercadé, www.elpunt.cat, 15 de març de 2011).

Però, per molt que ens vulguin homogenis, recordo els meus somnis d’infància, que no tenen per què ser els de TOTHOM: Tota la Gàl·lia està ocupada pels romans… Tota? No!

Salut i reflexió crítica.

Nota de l’autor: Les majúscules són collita pròpia.


20 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.

  1. Pere Jordi says

    Daniel, leo por aquí que incluso hay quien “no quiere la fama y el dinero” que comportaría, según ellos, triunfar en la música. Y que claro, los que triunfan, son unos avariciosos, faltos de humanidad, que no hacen música por una necesidad personal e intelectual, o incluso física, sino por y para la pasta. Se nota que quien escribe esto lleva muy mal no formar parte de esos que ahora triunfan porque está de moda el “folk, pop de autor”. Flipo. Cuando hablo de envidia, hablo de gente que se atreve a escribir lineas y lineas intentando buscar un “malo”, pero no dedican ni una miserable frase a reconocer que ellos, a lo mejor, no lo están haciendo bien. Que todo es culpa de los periodistas, el sistema, las radios, las multis… lo siento tios, pero esto parece una versión pequeñita y local del “War on Terror”, inventarse que alguien conspira contra tí, para ocultar tus propios defectos.
    Saludos.

    • arecio says

      En definitiva, si no triunfas es que no le gusta lo que haces a la gente y punto!

    • Manel Gris says

      Espero doncs que quan parlis d’enveja no et refereixis a mi, perquè res més lluny de la meva intenció que dir “surt que ja m’hi poso jo”. Reitero el que he dit anteriorment: si la situació fos normal a Catalunya, hi hauria grups de tota mena sonant a tot arreu (ràdios potser, festivals…), però ara no hi són. I de qualitat n’hi ha, i CONSTI QUE NO PARLO DE MI.

      Mireu si no els diferents projectes d’aquest monstre, que el torno a proposar:

      https://www.myspace.com/xavilloses

      O https://www.myspace.com/thetransistorarkestra

      Són gent que s’ho curra molt per anomenar només gent que no fa allò que jo o d’altres fem. Trobo de puta mare que hi hagi qui triomfi, però COM A ESPECTADOR trobo a faltar (i ho torno a dir) V-A-R-I-E-T-A-T.

  2. Manel Gris says

    Ah, una altra cosa: ho sento, però he de dir que l’argument que si no triomfes és perquè ho fas malament és un insult a la inteligència: tothom sap ja en què consisteix el màrketing.

    En un país normal, no hi hauria d’haver també (encara que no ens agradin) des de fenòmens de masses comercials tipus Shakira, o Alajandro Sanz, o uns Chemical Brothers, passant per uns AC/DC o grups de Death Metal que poguessin girar igual que a d’altres llocs?

    Ara sí, amb allò que diu l’Arecio en el darrer comentari, 100% d’acord.

    • arecio says

      “Malament” es una paraula perillosa. Mireu jo dic que existeixen dos tipus de música: la que em ve de gust escoltar en un moment, i la que no.
      Punto pelota.
      ;)

  3. Joni D. says

    Crec que el comentari del Pere Jordi sobre qui ha dit que hi ha qui no vol ni la fama ni els diners anava pel meu comentari anterior… Òbviament, després de portar 29 anys fent de la música la meva vida, sense haver estat mai famos ni haver-me enriquit, havent fet sempre el que m’ha donat la gana sense caure en paranys comercials ni en visions promocionals més enllà de la meva necessitat visceral d’expressar-me, no crec que hagi de donar més explicacions, no vull ni la seva fama ni els seus diners i si no ho enten, i només veu enveja, em sap molt greu per la seva senzillesa i limitació cerebral… No TOTS pensem el mateix del capitalisme. Molts tenim com a referent l’humanisme.

  4. admin says

    He esborrat els missatges que signava la Lina a petició d’ella (o, si més no, de qui fa servir el seu correu)

  5. Jordi Bianciotto says

    Hola, Joni, hola tothom! Per al•lusions. Et vaig dir que potser li demanaria al Jordi Oliveras (hola, Jordi) fer un altre article sobre el tema, però mira, tinc pot temps i aprofito aquest espai. Unes observacions. 1. Crec que tu planteges la música com l’expressió d’una lluita de classes, i jo no puc compartir aquest plantejament. Abans d’adonar-me si un disc m’agrada o no, no penso gaire si és producte de “la burgesia”,
    i si hi penso, miro que no en condicioni la valoració ni en positiu ni en negatiu. 2. Estem tan habituats a que la música que sona arreu sigui dolenta, que, per derivació, podem tendir a pensar que és una norma universal. Error. De vegades, hi ha música de masses interessant! Fins i tot, creu-me, hi pot haver repugnants artistes burgesos que siguin genis, i superautèntics poetes del suburbi que facin cançons tòpiques i vulgars. Si no, tot seria tan fàcil! 3. ¿Per què el consens mediàtic sobre un artista ha de ser una cosa negativa? Fenomen curiós que afecta la percepció de la crítica: quan tots diem coses diferents sobre un artista, se’ns acusa de no generar fiabilitat (“bah, cadascun diu una cosa diferent, ves a saber…”), i quan coincidim, se’ns diu sectaris o que seguim consignes (“aquests s’han posat d’acord”). 4. Com et vaig apuntar fa uns dies, a la frase meva que destaques (de fa un parell d’anys), deia que celebrava que hi hagués un artista “en català alternatiu” (sí, això darrer és terreny relliscós, però ho deia en contraposició al pop de radiofòrmula pur i dur) que estigués “en boca de tothom”, sí, no deia pas “que agradi tothom”. El matís és important. No pretenc que a tothom li agradi aquest grup; sí que trobo interessant que, després d’anys obscurantisme a l’escena, tothom sàpiga qui són, i esclar, que el focus ampliï el seu radi d’acció i il•lumini també molts altres grups que també s’ho mereixen. 5. Em sobta, en el fons, que per desemmascar la tirania del show business i la perversió diabòlica del pensament únic, es posi a la diana un grupet de Barcelona que ha venut 15.000 discos, que canta en una llengua minoritzada (que no és hegemònica ni en el seu territori natural) i que mira d’obrir-se un espai entre els taurons del pop comercial en castellà o anglès. Els veig un espàrring fàcil i feble. I trobo una mica malaltís aquest debat sobre la seva presència mediàtica: per què no es dóna també amb Estopa, Lady Gaga o Justin Bieber, que són molt més coneguts encara i que tenen, aquests sí, potentíssimes estructures de negoci al darrere (i s’expressen en llengües d’abast planetari)? 7. Derivat del 6: no m’agrada la tendència a anar a matar contra algú quan té èxit. No m’agrada que s’identifiqui èxit amb frau, que algú sigui sospitós per triomfar, que de seguida es busquin fantasmes, padrins, conspiracions, mans negres. Ho veig una actitud de societat petita i acomplexada. 8. Joni, tu tens una discogràfica i una oficina de management. Sincerament i de bon rotllo, per la part que et toca, ¿no creus que això pot condicionar una mica la teva posició, tan crítica, en el tema? Buf, crec que això m’ha sortit tan llarg com un article! Salutacions molt cordials.

  6. Joni D. says

    Hola Jordi, benvinguda resposta, un gran plaer “batallar” amb tu en aquest àmbit del pensament al voltant de la música… Basicament et respondre, doncs crec que això és el que esperes, igual que jo esperava una (o moltes) resposta… 1- Jo no hi crec en la lluita de classes, això vol dir que no plantejo ni molt menys la música en aquest terme, l’altre dia un altre aludit em deia que només m’agradaven els grups politics, res més lluny de la realitat, el gran grup que m’ha acompanyat sempre des dels onze anys han estat els Ramones, amb un guitarra fatxa, jo a la música busco música, però el meu article no anava sobre música, molt menys sobre musics, sino sobre els nostres mitjans al voltant de la música. No crec en les casualitats d’aquest tipus, la veritat, com en un moment com l’actual oh! tots els mitjans es posen d’acord i es meravellen de que un grup no polític es posi a l’alçada d’artistes polítics com en Llach… 2- En el segon punt estic d’acord, del tot, però òbviament mai tindrà les mateixes oportuntats un grup de Sarrià que un de La Mina, i ho dic per que he treballat amb gent de Sarrià i amb gent de barris poc afavorits… 3- El consens mediàtic no ha de ser una cosa negativa si transpira naturalitat, que no ès el cas, molta gent a la qual li agrada aquesta música i aquests grups estan farts del bombardeig però a més, com he dit al principi en aquest moment és sospitós precissament per tractar-se d’aquest moment de crisi. 4- Això de l’obscurantisme a escena no ho entenc, penso que és l’obscurantisme dels mitjans, només s’ha d’anar a festis, concerts i fires per veure que hi ha varietat, que hi ha bons musics, etc… Penso que el vostre obscurantisme potser ha estat provocat per aquests anys de fussió musical que tant poca gràcia us han fet als periodistes però que tan popular han fet la música de casa nostra arreu del mon. 5- No es posa a la diana el grup, en darrer cas si es poses algú a la diana es posaria als que ens han bombardejat d’aquesta manera tan sistematitzada, de totes formes a mi sempre em preocupa més la gent que m’estimo, la propera, que no pas els allunyats en el temps, l’espai o les formes de vida… És a dir, em preocupa més el que fan periodistes amics meus a casa nostra que no el que facin a l’altra punta del mon, em preocupa més el tarannà d’un grup proper que el de un nen llunyà… A mi m’exigeixo molt i també ho exigeixo als meus amics… Només un apunt, sobre Estopa, qui els va apadrinar? Per què recordo perfectament que van enregistrar als estudis de TV3 en format duet quan no tenien ni disc i gairebé ningú tenia aquella possibilitat… TV3 sempre està al darrera, d’aquestes coses… L’estiu passat van fer notícia al Telenotícies sobre un grup català que havia “esgotat les entrades actuant a Madrid”, la realitat va ser que era una sala de 100 persones i el concert GRATUIT!!! 6- Home potser som una societat petita i acomplexada, no hem d’enganyar-nos, ja t’he dit que no tenen les mateixes oportunitats les persones de diferents barris, però és que culturalment, ja vam parlar d’això, a vosaltres, amb feina fixa, creadors de corrents, adults, és molt dificil que us agradin les mateixes coses que agraden als joves de la periferia, i o aquests nois tenen un mànager o un segell que us persegueixi per a menjar-vos l’olla o no els hi feu ni cas. I ja per acabr 8, precissament penso que el fet d’haver treballat amb grups de procedències tant diverses com ho he fet em dona aquesta perspectiva i aquest capacitat d’analisi… Sempre em deia a mi mateix, digue’m quin concert organitzaràs i em respondré a quins mitjans sortirem… Cap sorpresa, cap sorpresa per part dels periodistes, vull dir, cadascú en la seva linia i sense sortir-ne el més mínim, òbviament amb el grup català que més fàcil ho he tingut a casa nostra va ser amb un grup de Sarrià i si no haguessin fet la patxanga que tant poc us agrada no se a on hauríem arribat… Bé, és 23 d’abril i me’n vaig a signar llibres si algú m’ho demana, una abraçada ben forta i fins aviat. Salut.

  7. Manel Gris says

    Mmm… Fa unes setmanes (o mesos), quan va sortir l’spot de cervesa (“Que què tenim?…), algunes persones i entitats de Tarragona, Terres de l’Ebre i Lleida es van queixar de que en l’anunci gairebé tot el que es mencionava era de Barcelona o de Girona. Com si allò que hi ha al sud o a Ponent no hi fos. Òbviament, d’una marca de cervesa no cal esperar que es promocioni el vi del Priorat o del Penedès, però cal pregunta-se si això és un erm o és que no hi ha tantes coses a part del Delta o les ruïnes romanes. El que és un fet (casualitat o no) és que el protagonisme el té, a l’anunci, el territori preferit per les classes benestants (pistes d’esquí, Costa Brava) i Barcelona.
    Jo no sé si això es compleix al 100%. Els Estopa són proletaris com nosaltres, i castellanoparlants, a no ser que ens hagin colat un gol. Però en general hi ha un comportament bastant endogàmic per part d’alguns mitjans i promotors. Jo sóc de La Llagosta (perifèria de BCN) i ara visc a Tarragona. I pel que veig, estàvem i estem bastant ignorats.

    Pel que fa als festivals i concursos, del Sona 9 n’hi ha prou amb dir que no penso parlar-ne més. Del concurs de Salitja, per exemple, si mirem el palmarès, veurem que gairebé tot el que ha guanyat (no tot, però…) respon als tags CANÇÓ D’AUTOR + RESIDENT A GIRONA o comarques.

    I bé, no vaig a signar llibres, sinò a canviar bolquers ;-)

    Salut!

  8. Manel Gris says

    PD: estem acostumats a que s’inflin els fets es presentin artistes i cançons absolutament INFLATS o sobredimensionats: qui es pot creure que les cançons de “No me la puc treure del cap” no ens les puguem treure del cap?

  9. John Ford says

    Yo iba a escribir unas palabras muy chulas y perfectamente ordenadas acerca de de aquella pareja de maraqueros y Ava Gardner en Mogambo, pero se me ha debido estropear el emule y me he bajao una película que se llama Mogambo, y en la que en vez de Clark Gable, aparece Jordi Pujol en el Majestic, acompañao de unos tíos que no sé muy bien ni quienes son, ni que se han tomao, ¿Un tripi, quizá?:

    https://www.europapress.cat/barcelona/noticia-gerard-quintana-els-amics-les-arts-analitzen-amb-jordi-pujol-musica-catalana-20110427132705.html

    Así no hay sioux, ni negro que se integre, ¡MC10!. I menys mal que els catalans som uns fotuts, pero tenim grans satisfaccions, que si no no sé donde iríamos a parar, a las alcantarillas no, que ya no cabemos más ratas.

  10. Joni Kas says

    No serà que penseu massa? jo quan escolto un grup o vaig als concerts no em preocupo mai si allò agrada o no a ningú més, com a molt ho intento simular per si em quedaré fora sense entrada… i res més. La música que t’agrada no s’ha de racionalitzar, t’agrada i ja està. I està clar que si no probes una mica de tot i t’arrisques a grups que desafinen, mai trobes aquell grup que et torna a fer creure en el renaixament! Jo he anat a desenes de petits concerts, de grups que no coneixia i que es menjaven els mocs,… amaral, love of lesbian…tothom té un principi… i en molts casos en aquests moments és quan deixen la seva millor essència!

    p.d.: per cert, en un d’aquests vaig conèixer al Daniel H. Certament una meravella.

    • arecio says

      Em sembla que aquest no es millor bloc per llegir si “no penses en la música”

      • Manel Gris says

        Touché.

        PD1: MAI no es pensa massa.
        PD2: M’han colat un article a Ho deixo anar, arran d’aquest post d’en Joni. Jurl!

1 2

Continuant la discussió

  1. Un ‘star system’ pequeño | soypaulwilliams linked to this post on 10/12/2013

    […] que se encarguen más de “fer país” y generar un clima de opinión (para más información: “Joni ho deixa anar”) que de profundizar en el totum revolutum de estilos y propuestas actuales y hacerlo asequible a un […]

  2. Un ‘star system’ pequeño (II) | soypaulwilliams linked to this post on 19/01/2014

    […] que se encarguen más de “fer país” y generar un clima de opinión (para más información: “Joni ho deixa anar”) que de profundizar en el totum revolutum de estilos y propuestas actuales y hacerlo asequible a […]



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Abc: Interessant reflexió. ¡ Mira por dónde!
  • iiioxoiii: La imatge pels éssers humans és forma de reconeixement més important. Crec que el problema actual prové de...
  • Guillem: A la presidenta de la Fundació Macba, Ainhoa Grandes, que demana que es freni el “desnonament”...
  • Teresa Sanz Coll: Reflexió i posicionament importants per la cultura i la ciutat. Cal implicar-nos

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )