Per Eduard Arderiu
VIMBODÍ VS. PRAGA, de Cristina Clemente, Sala Tallers, programa T6. Teatre Nacional de Catalunya
L’obra de Cristina Clemente és d’aquelles que agafen profunditat, que hi vas trobant matisos a mesura que t’hi vas allunyant. Sota l’aparença d’una entretinguda comèdia (que també ho és) s’hi amaguen situacions, actituds i diàlegs que al pensar-hi més detingudament calen molt més que en un principi.
En el fons, Vimbodí vs. Praga té alguna cosa de conte, en un sentit no pejoratiu del terme tot i el regust ensucrat que deixa el desenllaç. La història segueix a dos grups de persones treballant per engalanar els seus carrers de cara a la celebració de les festes de Gràcia. Tot i que acaben barrejant-se i treballant, en certa manera, tots junts, són dos grups molt diferents motivats per causes diverses: mentre uns es mouen per obtenir el reconeixement de veïns i coneguts, els altres s’hi posen per complir amb la voluntat de la filla de la família, que està malalta de càncer. Les dinàmiques internes dels dos grups i la relació que s’estableix entre ells serà la trama principal de l’obra, guiada sobretot per la força i el caràcter dels personatges femenins.
De fet, les interpretacions d’Anna Moliner i Rosa Boladeras, genials fent de germanes unides i enfrontades en la desgràcia de la petita, mereixen un aplaudiment addicional.
També mereix una menció especial la caracterització de l’ambient del barri de Gràcia que es fa a l’obra. L’escenari és una rèplica molt acurada dels locals a peu de carrer ocupats per associacions on s’hi acumula una quantitat eclèctica de material; la majoria de personatges també ens són molt familiars; tots n’hem conegut o tenim algun amic que s’hi assembla. En aquest sentit, doncs, l’obra és local i molt propera… però, tot i així, tot i pensar que estàs presenciant una escena familiar i coneguda, et sorprèn i, sobretot, et distreu força.
Però més enllà de l’entreteniment i l’habilitat per retratar l’ambient del barri i les seves gents, crec que el gran triomf de l’autora és abordar temes punyents a ritme de comèdia. Clemente ens mostra com ens comportem moguts per la inseguretat, la frustració o la soledat, o com som poc hàbils en les relacions personals, o com els més forts no dubten a menystenir i aprofitar-se dels més dèbils, i tot això passa davant del nostre mig somriure d’entreteniment i diversió.
Ara bé, segur que per molta gent un dels atractius més grans de l’obra és tenir més informació sobre com són les gents que dediquen tantes hores i esforç a construir els decorats dels carrers per on celebrem, ballem i bevem en els agostos graciencs, cosa que ens havíem preguntat, cervesa en mà i sarcàsticament, una infinitat de vegades. Aneu a veure-la i obtindreu algunes respostes.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.