Descobrint Barcelona rock 80’s i Ciudad sinTaxis
Per Miquel Tebar
El descobriment del bloc Barcelona rock’80 m’ha retornat algunes vivències que tenia una mica adormides. Aquest bloc recull de forma senzilla però completa, tot allò que va passar a Barcelona en aquesta dècada convulsa i maltractada en lo musical que van ser els anys 80.
Barcelona rock’80 m’ha fet recordar que entre la musica laietana dels 70 i l’explosió del rock català institucional, aquesta ciutat va viure una metamorfosi musical, es va haver de reinventar, i va cercar vies noves d’expressió per a sobreviure a l’embranzida de la movida madrilenya, inclosos els galans Rebels i Loquillos com a part del fenomen. He recordat les sales de rock improvisades en teatres de col·legis, en baretos sense condicions, els festivals organitzats al carrer, la complicitat amb els moviments socials, les ràdios lliures, els fanzines, les primeres discogràfiques independents, les tribus urbanes i la innocència en l’ús de tantes coses que ara sabem més complexes.
Amb Barcelona rock’80 he repassat bandes rockers i mod, punkis i pop, modernes i clàssiques. Hi ha molta diversitat, tot te un so una mica naïf vist des de la perspectiva de les produccions digitals que es fan ara, però sona emocionant, sona viu i em produeix una bonica sensació de reivindicació d’una part de la nostra cultura musical contemporània. També, una sensació curiosa, pensant que algunes bandes que podem veure i sentir en aquest bloc, podrien sonar actualment en les sales més modernes i segurament resultarien “originals”, i no ho dic com a una critica, sinó com a un valor afegit que proposo per a navegar per Barcelona rock’80.
I ja impregnat d’”esperit 80è”, el revival m’ha fet recuperar la musica d’una banda en la que vaig participar fa 25 anys amb el Jordi Oliveras: el grup Ciudad sinTaxis. Estàvem amb allò de l’animació sociocultural, ens preocupava la postmodernitat i ens influenciava el punk més del que ens pensavem. Crec que la barreja d’aquests elements ens va portar a fer un repertori senzill però emotiu, que defensàvem en directe de forma silvestre amb l’acompanyament d’una colla de musics amics que ens donaven suport. He pensat que el Jordi i jo vam deixar de tocar fa molt de temps, però hem mantingut relació amb la musica fins avui amb una actitud similar a la de Ciutat sinTaxis. Per això, he acabat de muntar dos vídeos que vam començar l’any 87 per compartir-los en el bloc de Barcelona rock’80. Desprès he pensat que el Jordi està en això de Nativa, i potser, si superava el rubor i la vergonya inicial, em deixaria explicar-ho en aquest medi.
https://barcelonarock80s.blogspot.com
https://barcelonarock80s.blogspot.com/2011/01/ciudad-sintaxis.html
Ep Miquel, gracies per refrescar-nos la memoria i penjar els clips de Ciudad sinTaxis. Que genials! Vull mes! Seguiré aquest bloc, quina troballa!